Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  octubre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

OCTUBRE m.
|| 1. El desè mes de l'any; cast. octubre. Los mesos de octubre e de novembre, Pere IV, Cròn. 179. Lo dia abans de las kalendas de octubre, Ordin. Univ. 1629. fol 1 vo. Una bella tarda d'octubre, Víct. Cat., Ombr. 97.
|| 2. Varietat de crisantem més petit que els ordinaris, de diferents colors i formes (Empordà, Barc., Tortosa).
    Refr.
—a) «El fred d'octubre mata l'oruga»; «L'octubre fred, mor el cuquet»; «Quan s'octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit» (mall.).—b) «Quan l'octubre fa la fi, Tots-Sants és al dematí».—c) «Octubre el vanitós, cobrix set llunes enganyós» (Martí G., Tip. mod. ii, 273); «D'octubre la llunà, set atres cobrirà» (Alm. Val. 1928, p. 45); «Lluna d'octubre, set ne descubre» (Moreira Folk. 143): significa que, segons creença vulgar, el temps que fa en la primera lluna d'octubre seguirà predominant en set llunes successives.
    Var. form.
dial.: octobre (pir-or.); (Salmó se vol menjar en lo mes de octobre, Robert Coch 36); vuitubre (eiv.).
    Fon.:
uktúβɾə, uttúβɾə (or.); oktúβɾe, ottúβɾe (occ., val.); ottúβɾə (mall.); uttúβɾə (men.); oktúβɾi (Isavarri, Tamarit de la L., Balaguer); uktóβɾə (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir); vuјtúβɾə (Eiv.).
    Etim.:
del llatí octōbre, primitivament ‘vuitè mes de l'any’. La forma octubre, normal en català i castellà, suposa una variant llatina octūbre, que efectivament es troba documentada en la forma de genitiu octubris en una inscripció de l'any 119 (cf. ZRPh, xlvi, 299).