Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. oliver
veure  2. oliver
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. OLIVER m.
|| 1. Olivera, arbre Olea europaea (Pineda, Sort, Pobla de S., Tremp, Organyà, Ponts, Tamarit de la L., Balaguer, Ll., Artesa de S., Pla d'Urgell, Blancafort, Riba-roja, Camp de Tarr., Falset, Calasseit, Batea, Gandesa, Freginals); cast. olivo. Sunt morers III et oliuer | et noger I, doc. a. 1034 (BABL, vi, 352). Et ipsos oliuers sunt in ipso capud, doc. a. 1100 (ibid. 389). Axí com l'oliver empeltat en l'ullastre, Llull Arbre Sc. ii, 21. La salvatge selva | del vivaç oliver, sagrat a Pal·las, Riber Geòrg. 42. Oliver bordís: ullastre (Gandesa). Oliver bordissenc: varietat d'oliver semblant a l'ullastre (Gandesa). Els olivers reben diferents adjectius segons llurs varietats, que generalment corresponen a les mateixes adjectivacions aplicades als noms de varietats de les olives, v. gr. oliver mançanenc, o. grossal, o. morrut, o. arbequí, o. sevillà, etc.
|| 2. Olivar, camp d'oliveres (Morella); cast. olivar.
|| 3. Graner on es guarden les olives (Lledó).
|| 4. Home que es dedica al conreu o al comerç d'olives (val., mall.); cast. aceitunero.
Oliver: a) ant. Nom propi d'home; cast. Oliverio. Oliuer de Eroles, doc. segle XII (Miret Doc. 7). Oliuer de Zacirera, doc. a. 1280 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En Oliver de Térmens, Desclot Cròn., c. 32. Ne Rotlan ne Oliver poguessen fer ço que'l rey feya, Muntaner Cròn., c. 51.—b) Llin. existent a Celrà, Barc., Anglesola, Terrassa, Igualada, Ll., Valls, Cabanes, Gata, Crevillent, Teulada, Mall., Men., Eiv., etc. Hi ha qui escriu Olivé. Hi ha també les variants Olivers (Vic), Alibé (Bordils), i Alibers o Alibés (Gir., St. Feliu de C., Sabadell, etc.).
    Refr.
—a) «Foc d'oliver, foc de cavaller»: significa que la llenya d'oliver és molt bona per a cremar.—b) «La flor de l'oliver ha de caure al plat del garber», perquè vagi bé la collita d'oli (Maldà).—c) «Al gener, l'oli és a l'oliver»: perquè les olives ja són ben madures; «L'aigua de giner, posa l'oli en l'oliver».—d) «L'oliver, fes-li mal i et darà bé»: vol dir que cal esporgar molt els olivers.—e) «Oliver, de ton padrí; de ton pare, el castanyer; i el morer, de tu mateix». «L'oliver, qui el planta, no se'n veu re»: es diu perquè l'oliver triga molts anys a estar en disposició de fruitar.—f) «El porc i n'Oliver cuinen molt bé»: significa que el greix de porc i l'oli fan les viandes bones (Llofriu).
    Fon.:
uliβé (Pineda); oliβέ (Sort, Tamarit de la L.); oliβé, awliβé (Pobla de S., Tremp, Organyà, Ponts, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Ascó, Bot, Vimbodí); oliβé (Riba-roja, Gandesa, Calasseit, Freginals); ulivé, əwlivé (Tarr.); əwliβé (Selva del Camp); olivé (Mall.).
    Etim.:
del llatí olivariu, ‘cosa d'olives’. Oliver com a nom propi d'home té relació amb el llegendari Olivier del cicle carolingi.

2. OLIVER, -ERA m. i f.
Nadiu del poble d'Oliva (val.).