Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  olot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

OLOT topon.
Ciutat d'uns 16.000 habitants, capital de la comarca de la Garrotxa, situada a la vorera del Fluvià al nord-oest de la ciutat de Girona.
    Loc.
—a) Esser tan segur com el fajol a Olot: esser una cosa molt segura (perquè el fajol és la planta de conreu més característica de la regió olotina).—b) «Somus», que diuen a Olot: es diu quan un critica un altre per coses de què ell mateix és també culpable.—c) Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, se bevia les medecines: fer un negoci només aparent, que porta més pèrdua que guany.
    Refr.
—a) «Qui no és estat a Olot, no és estat enlloc»: ho diuen els olotins per l'orgull que senten per la bellesa i la importància de llur ciutat.—b) «Dones d'Olot, no fan prova enlloc»; «D'Olot, ni dona ni porc»: ho diuen amb cert esperit satíric i envejós els dels pobles circumdants d'Olot. I els olotins repliquen: «D'Olot, porc i dona, tot l'any és bona».—c) «El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot»: es refereix al tren de via estreta que va de Girona a Olot.
    Fon.:
ulɔ́t, i en la pronúncia vulgar əwlɔ́t (or.).
    Etim.:
desconeguda. En documents del segle IX ja apareix la forma Olotis com a nom d'aquesta població. Segons Balari Oríg. 155-157, cal considerar. Olot com a forma derivada del llatí olla, però és una etimologia mancada de tota base científica. L'opinió de Mn. Griera (BDC, xviii, 426), que Olot vingui del llatí ilĭcētu ‘alzinar’ i sigui, per tant, un mot germà de aulet, sembla tan mancada de fonament com la de Balari.