Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ombra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

OMBRA f.: cast. sombra.
|| 1. Obscuritat, absència de claror. Habiten en aquella dolorosa regió apartada de tot delit, acompanyada de hombra de mort, Villena Vita Chr., c. 24. Aquests tals aconseguexen les ombres infernals, Tirant, c. 339. Y es movia dins l'ombra una bandera, Costa Trad. 12. L'ombra ens queia sobre els ulls com un drap negre i espès, Ruyra Parada 28.
|| 2. Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels raigs de llum; especialment, Part definida de l'espai a la qual la interposició d'un cos opac priva d'arribar els raigs de llum. Ombra llubina: l'ombra clapada de punts clars, produïda per un arbre de rama poc espessa (Men.). Estar a l'ombra: estar a lloc on no arriben els raigs lluminosos. Haurà... molts arbres carregats de fuyles de flors e de fruyts e qui faran molt beyles ombres, Llull Gentil 283. Un jorn de juliol; que feya gran sesta, tots aquells del castell eren, qui per ombres, qui durmien, Muntaner Cròn., c. 223. En lo dit munt no havia ombra neguna, Metge Somni iii. L'anyellet de la garriga | que dins l'ombra va a sestar, Costa Trad. 38. a) en pintura, Color fosc amb què es representa la part dels objectes no assolida pels raigs lluminosos.
|| 3. La imatge fosca que el dit espai fa sobre una superfície reproduint en silueta la forma del cos interposat. Les coses mundanes trespassen axí com a ombra, Genebreda Cons. 69. Les ombres s'allarguen dins la vall, Barceló Poes. 59. Una figura com una ombra, Alcover Poem. Bíbl. 26. Ombres xineses: siluetes que es fan aparèixer sobre un mur o un teló blanc, com a espectacle i divertiment. a) fig. Imatge, representació rebaixada. Rey o príncep és ombra de Déu en la terra, Jahuda Dits, c. 2. «No és ni una ombra del que era abans».
|| 4. Allò que, segons els antics, sobreviu d'una persona; espectre; record vivent d'algú. Les gegantines ombres del passat, Collell Flor. 131. Nos va menant com ombres sens virtut, Maragall Enllà 51.
|| 5. Porció petita, tot just iniciada, d'una cosa. Sense cap ombra d'odi, Ruyra Parada 5. Un migdia tingué una ombra d'atac de feridura Esclasans Urània 227. L'ombra de la bóta: principi d'agror que pren el vi (Lledó).
|| 6. fig. Acció protectora, comparable a la d'una ombra contra els raigs del sol. Qual terra lo sostendria, si la ombra d'esta Senyora no'l cobrís?, Villena Vita Chr., c. 12. Ab vostra ombra, jo pervindré als honors, Lacavalleria Gazoph. Vivia a l'ombra del monestir, Verdaguer Exc. 49.
|| 7. Ombra de cuixa: la part interior de la cuixa d'un bou, xot, etc. (Mall.). Tres pessetes y mitja d'ombra de cuixa, o si no, de filet, Roq. 28.
    Loc.
—a) Estar a ombra o a l'ombra: estar tancat, en presó. Posar a ombra: ficar a la presó.—b) Seguir algú com si fos la seva ombra: seguir-lo pertot, no deixar-lo mai.—c) No comparèixer ni en ombra ni en pols: haver desaparegut sense deixar vestigi.—d) Bona ombra: bon averany, aspecte rioler, optimista. Pagès o ciutadà, té bona ombra: mos ha duyt un animal, Roq.—e) Mala ombra: mal averany, mal aspecte o influència dolenta (Mall.). Per la mala ombra dels arrians, Boades Feyts 62. Dur mala ombra: tenir mal aspecte, mostrar-se de mal averany, repulsiu. P'es qui passetjan sa mala ombra d'una lenta, Roq. 7. No tots tenien la mala ombra d'aquell jay, Rosselló Many. 35. «Es fum se'n va i no torna; | així te n'anasses tu! | No t'enyorarà ningú, | perque ets homo de mala ombra» (cançó pop. Mall.).—f) No fiar-se de s'ombra: no fiar-se de res ni de ningú (Mall., Men.).—g) No fer ombra, o No fer ombra a sa terra: estar molt magre, escanyolit (Mall.).—h) Dur ses ombres mortes: anar macilent, tenir aspecte de malalt o de desenganyat, no tenir delit (Mall.).—i) Treballar a l'ombra: obrar d'amagat, fora de la vista de la gent.—j) Fer ombra a algú: enfosquir els seus mèrits, fama, etc., amb els propis.—l) Fer passar per l'ombra: fer un negoci procurant que un altre que hi té dret no se n'adoni i en romangui exclòs.—m) Tenir més a l'ombra que al sol: tenir possibilitat o capacitat per a fer més d'allò que es veú o que s'ha fet.—n) Que n'hi ha, de pagesos a l'ombra..., quan el sol és post!: es diu quan algú ha fet una innocentada (Garrotxa).
    Refr.
—a) «No hi ha ombra bona ni paret dolenta».—b) «Més fàcil és trobar una ombra que un vestit»: vol dir que les qualitats naturals són gratuïtes i s'obtenen sense esforç, mentre que els béns fabricats dels homes són més difícils d'adquirir.—c) «El milacre de Mahoma, que s'adormí al sol i es despertà a l'ombra»: es diu referint-se a una cosa que algú vol presentar com a extraordinària o de molt de mèrit sense esser-ho (Val.).
    Fon.:
ómbɾə (or., bal.); ómbɾa (val.); ómbɾɛ (Tremp); ɔ́mbɾɛ (Sort, Organyà, Balaguer, Pla d'Urgell).
    Intens.:
ombrassa; ombreta; ombrota.
    Etim.:
del llatí ŭmbra, mat. sign.