Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paciència
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PACIÈNCIA f.
|| 1. Virtut o qualitat del qui sap suportar els mals, les ofenses, sense plànyer-se'n ni deixar-se dur de la ira; cast. paciencia. No deuem redre mal per mal, que auantz deuem auer paciència et humilitat, Hom. Org. 6 vo. Molt se merauellà lo clergue de la paciència de Fèlix, Llull Felix, pt. i, c. 7. En açò no prengueren paciència los dits lochs, Pere IV, Cròn. 63. Major virtut és paciència que no abstinència de menjar carn, Sermons SVF, i, 223. Temptar algú de paciència: posar a prova la seva paciència. E Diafebus dix, per prouar e temptar de paciència a Tirant, Tirant, c. 145. Paciència!: exclamació del qui accepta resignadament les adversitats, les llargues esperes, etc. Havíem d'esperar... Paciència, Ruyra Parada 14.
|| 2. Peça de fusta forcada en angle agut, amb la punta del vèrtex prolongada, que serveix per a sostenir el mànec de les paelles grans quan estan al foc, evitant així que tombin (Mancor).
|| 3. Galeta dolça, molt petita i dura, que a València i Menorca tenia forma semiesfèrica i a l'Empordà, a Valls i a Mallorca tenia formes diverses, i servia per a alegrar els infants; a València es menja encara el dia de Sant Blai (3 de Febrer), advocat de mal de gola; cast. pasta de paciencia. Ay, Bieló, que avuy no duch paciències! Demà et donaré una ametlla ensucrada, A. Careta i Vidal (Ilustr. Cat. 1904, p. 212).
|| 4. Planta de la família de les poligonàcies, de l'espècie Rumex patientia (Empordà, Penedès); cast. romaza, hierba de la paciencia. (V. paradella).
    Loc.
—a) Déu nos do paciència: exclamació amb què ens consolem quan ens sentim impotents per a evitar la tribulació, l'ofensa, l'adversitat.—b) Tenir més paciència que Job, o més paciència que un mestre d'escola, o més paciència que un sant: esser molt pacient.—c) Armar-se o carregar-se de paciència: procurar tenir-ne molta.—d) Prendre una cosa amb paciència: acceptar-la tal com ve, sense perdre la calma.—e) Estar en el banc de la paciència: estar en un lloc o situació en què no podem fer altra cosa que tenir paciència. I allí, en aquell banc de la paciència, escolta que escoltaràs, Ruyra Parada 17.—f) Perdre la paciència: cessar de tenir-ne, deixar-se dur de la ira o de la desolació.—g) Acabar, agotar, apurar la paciència d'algú: fer que la perdi, treure'l de l'estat de calma en què es trobava. Ell ha agotat tota ma paciència, Lacavalleria Gazoph. Li apuraren la paciència en manifestar-se-li exigents, Pons Com an. 138.
    Refr.
—a) «Molta paciència, i encara no basta»: es diu al·ludint a coses dolentes, malalties, desavinences, tribulacions (Men.).—b) «Qui diu me'n vaig i no es mou, té més paciència que un bou».—c) «Paciència amb pa, és bona de passar»: significa que les adversitats són relativament resistibles si el qui les sofreix té mitjans de fortuna suficients (Men.).—d) «Paciència, non grunyatis, que deia el gat a la rata»: es diu irònicament per aconsellar paciència.—e) «Amb paciència, s'arriba a jutge d'Audiència» (Griera Tr.).—f) «Amb paciència es guanya el cel».—g) «Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga»: es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris.
    Var. form.:
pacència (dial. i vulg.); ant. paciença (Perdonau, hajau paciença, Dansa Mort); ant. pasciencia (L'home haja pasciencia, Llull Blanq., c. 1).
    Fon.:
pəsiέnsiə (or.); pəsiénsie (Gir.); pasiέnsia (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa); pasiέnsiɛ (Tremp, Urgell, Ll., Falset, Gandesa); pasiέ̞nsia (Cast., Val.); pasiέ̞nsiɛ̞ (Al.); pəsiέnsi (pir-or., eiv.); pəsiέ̞nsi (mall.); pəsiέ̞nsiə (men.); pasέnsiɛ (vulg. Ll.); pasέ̞nsia (vulg. Cast., Val.).
    Etim.:
del llatí patientia, mat. sign. || 1.