Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pagès
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PAGÈS, -ESA m. i f.
I. || 1. Home o dona del camp; que es dedica al conreu de la terra; cast. payés, campesino, labrador. Tot hom aytambé caualer com pagès deu jurar a son senyor els pleyts que auran ab lurs senyors, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). Aquell caualler demanà als pageses e al poble del estament del rey, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Fa deshonor o minva... et açò faén matrimoni ab pagesa o pagès ab filla de gentil hom, Ordin. Palat. 95. Vestit de pagès o de pagesa: vestit propi de la gent del camp. Pagès de remença: en l'edat mitjana, pagès que no podia deixar el mas sense autorització o redempció del seu senyor. Com axí'm tens, car pagès de remença | jamés no fonch sotsmès, a mon albir, | tan ffort com son jo, Masdovelles 53.
|| 2. adj.
Rústic, propi de la gent del camp; cast. rústico. L'un és gentil, l'altre's troba pagesa, | mas en virtuts estan en agualtat, Masdovelles 141. Yo prech Déu lo'm desconfort, | lo gos pagès, Coll. Dames 821. Volguda casa pagesa, | plaent com una escomesa, Salvà Poes. 91. En pagès: en dialecte, en el llenguatge de la pagesia (mall., eiv.). Escoltant la gent parlar en pagès, Rosselló Many. 39. «Mossènyer ha predicat en pagès»: ha predicat en eivissenc, no en castellà (Eiv.). Balls pagesos: danses pròpies de la pagesia o conservades en la pagesia.
|| 3. Nadiu o habitador d'un poble o vila, no de la capital (Palma); cast. lugareño, villano. A Palma es diu pagès en contraposició a ciutadà; en els pobles de Mallorca es diu pagès en contraposició a ciutadà i vilà. «Es pagesos són pagesos, | i es ciutadans ciutadans, | però si es donen ses mans | poren estar ben entesos» (cançó pop. Mall.). Que certa hora de la nit deuíem tots morir e la Ciutat deuia esser liurada als pagesos, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 261). Per fugir de terrossos y llegum, vaig caure dins una casa d'estudiants pagesos, Maura Aygof. 5.
|| 4. m. Pagesia; el camp i les masies (per oposició a ciutat i poble) (or., occ.); cast. campo. En aquesta accepció s'usa sempre sense article: «Viure a pagès», «Anar a pagès». Hi aprengué eixa segona urbanitat social, que va tant escassa a pagès, Genís Julita 121. Se va enllumenar la finestra d'una casa de pagès, Ruyra Parada 47.
II. || 1. Braç de fusta giratori articulat al pinte d'una xemeneia, que serveix per a penjar-hi el llum d'oli (Mall.). Item unum pages, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 152). Un pagès de fust per tenir lumaners, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 288). Dos pagesos de fust de tenir lums, doc. a. 1523 (Alós Inv. 37).
|| 2. Plat de ferro muntat horitzontalment damunt un trespeus, que servia per a posar-hi teies enceses per a il·luminar la sala (Pallars).
|| 3. Travesser muntat sobre un tripode que serveix de penjador de roba (Valls).
|| 4. Cavallet de ferrer per a sostenir l'extrem de les peces llargues de ferro que es treballen a la fornal o a l'enclusa (Mall.); cast. caballete.
|| 5. Disc de ferro unit a un braç que va articulat i subjecte a la paret de la llar, i que serveix per a sostenir el plat o la cassola d'on mengen els que estan al voltant del foc per escalfar-se (Urgell, Segarra, Garrigues, Conca de Barberà, Camp de Tarr.).
|| 6. pl. «Desperdicios de la seda al tiempo de hilarse» (Martí G. Dicc.).
|| 7. Nom de l'escarabat (Griera Tr.).
|| 8. Aparell de fer cordó, que va a la part contrària del torn (Griera Tr.).
|| 9. Pagès amb barretina: nom d'un guisat de col i patates bullides amb una arengada fregida; per pagès s'entén la col i patates, i per barretina l'arengada (Griera Tr.).
Pagès: llin. existent a Celrà, Gir., Papiol, Barc., Cast., etc.
    Loc.

Fer el pagès: fer el desentès, l'ignorant, per evitar-se molèsties o compromisos.
    Refr.
—a) «L'art del pagès: no en sé res»: es diu pels qui fingeixen ignorància per evitar-se molèsties o compromisos (Valls).—b) «Pagès nou, fa gran renou» (Mall.); «Pagès novell, guardau-vos d'ell» (Mall.): es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges.—c) «Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res»: significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores (Empordà).—d) «A pagès, qui primer hi és; a Ciutat, urbanitat» (Griera Tr.).—e) «El pagès, si no treballa, no té res».—f) «El pagès que té diner, mai se passi a cavaller»: vol dir que el camperol, encara que sigui ric, no ha de presumir de senyor.—g) «Aigua de pagès, pels pobres no val res»: significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure (Men.).—h) «El pagès a la terra, i el militar a la guerra»: significa que cadascú ha de dedicar-se a allò que entén i té per mà.—i) «Béns de pagès, béns de no res»: indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor (Men.).—j) «A pagès endarrerit (o endeutat), cap anyada li és bona»; «A pagès endeutat, bon any li és fallat»: significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries.—l) «Pagès lluner, mai féu bon paller» (Torra Dicc.); «Pagès lluner, no omple la bóta ni el graner»; «Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer»: es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura.—m) «Pagès que té cria, guanya de nit i de dia».—n) «Malanat de pagès que els missatges l'alaben»: significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen (Men.).—o) «Pagès que molt caça, deixa caure la casa»; «El pagès que para llaços, no camina per bons passos».—p) «Al pagès deu-li cols»: significa que cal tractar la gent segons llur estament. Hi ha qui completa el refrany així: «A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses».—q) «Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats»: significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi.—r) «Més val esser un ric pagès que un pobre marquès» (o «que un pobre burguès», o «que un pobre patacaire»).—s) «Petjada de pagès, no fa mal a res»: es refereix als sembrats, que no sofreixen dany si un pagès hi passa per damunt, perquè sap on ha de posar els peus (Mall.).—t) «El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar».—u) «De pagès, no n'hi ha cap de savi»: significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps (Penedès).—v) «Si vols enganyar el pagès, sembra les faves clares i el mill espès» (Empordà, Garrotxa).
    Fon.:
pəʒέs (pir-or., or., Maó); paʒés (occ.); paјʒés (Tortosa); paʤés (Cast., Al.); paʧés (Vilaller, Val.); pəʒə́s (mall., Ciutadella, eiv.).
    Intens.:
—a) Afectuosos: pageset, -eta; pagesó, -ona.—b) Pejor.: pagesetxo, -etxa; pagesando, -anda; pagesango, -anga; pagesarro, -arra; pagesol, -ola; pagesot, -ota.—c) Augm.: pagesàs, -assa.
    Etim.:
del llatí pagēnse ‘habitant d'un pagus o llogaret’.