Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. peixera
veure  2. peixera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PEIXERA f.
I. || 1. Recipient de vidre que s'omple d'aigua per tenir-hi peixos vius; cast. pecera.
|| 2. fig. Departament envidrat d'una sala de cafè o d'un altre centre de tertúlia (Barc.). Assegut a la peixera del Liceu contemplant les entremaliadures dels pardals de la Rambla, Llor Jocs 17.
|| 3. fig. Indret de la Borsa reservat al client (Griera Tr.).
II. || 1. Instrument de vímens i de tela metàl·lica, més ample del mig que dels caps, en els quals hi ha dos com embuts o coladors; serveix per a pescar (Griera Tr.).
|| 2. Lloc de la mar o d'un riu on abunda el peix i és fàcil pescar-hi; cast. pesquera.
III. || 1. Obstacle format de pedres i rama, o de branques, o de posts, o de pedra picada, que es posa en el pas d'un riu o altre corrent d'aigua per desviar aquesta i dedicar-la a la irrigació, a moure molins, etc. (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Vinaròs); cast. presa, azud. Si les partz se convenien que la paixera que ja és feyta bastés per lo rech e per los ditz molins fasedors, adoncs la dita paixera la primera vegada sia reparada e fortificada e creguda a despeses comunes de cascuna part mig per mig... Si enperò les partz se convenien que la paixera que ara és no bastés, mes que altra de nou ne fos feyta, adoncs les péres de la dita paxéria que ara és sien preses dementre que se'n hi poran trobar... Item la paxera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalons a comunes despeses mig per mig, doc. a. 1315 (RLR, xxx, 273-274). No trench ni desfaça tanqua ni cloïça ni pexera ni palaffanga, doc. a. 1344 (BABL, xii, 59). E los dits fusts haia a metre dins la paxera de la dita fargua, doc. a. 1419 (Man. Vegueria Vall de Ribes). Los gastos de les peixeres vinguen a càrrech de dit arrendador, doc. a. 1667 (arx. de Montblanc).
|| 2. Mur de contenció bastit a la vorera d'un riu per desviar-ne el corrent o evitar les inundacions (Tarr., Tortosa); cast. muro, presa. Poden fer pexeres e'ls flums e els torrents a defensió de lurs honors, Cost. Tort. I, ii, 4. No s'i pren remey de pexeres y d'altres degudes obres a deffensió d'açò, doc. a. 1342 (BABL, xi, 429).
|| 3. Embassat d'aigua a la vora del riu, on el corrent és poc fort i la navegació difícil i lenta (Mequinensa, ap. BDC, xxii, 178).
|| 4. Sèquia o rec que pren l'aigua d'un riu o d'un estany (Berguedà); cast. cacera, caz. Pexera o rech que pren l'aygua del riu: Incile, fossa incilis, Torra Dicc. Corria... aygua encaixonada en peixeres o rechs tortuosos, Oller Fig. pais. 258.
La Peixera: nom d'un mas molt gran situat prop de Torroella de Montgrí.
    Fon.:
pəʃéɾə (or., bal.); peјʃéɾɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.); peјʃéɾa (Sanet, Tortosa, Val.).
    Etim.:
les accepcions exposades en els apartats I i II, són evidentment derivacions de peix. Les accepcions de l'apartat III presenten influència semàntica de peix, però originàriament tenen per base una forma llatina *paxaria ‘embarrat’, derivada de *paxum ‘pal’ (cf. Rohlfs Gasc. 286). Sobre les formes derivades de *paxum en els parlars francesos i hispànics, vegi's Krüger HPyr A 2, pàg. 385.

2. PEIXERA f. que els diccionaris Escrig i Martí Gadea porten amb el significat de «lugar apropósito para apacentar ganado», és segurament un mot inexistent; prové d'una mala interpretació del mot pexeres que es troba en el llibre «Costums de Tortosa» i que hem citat en l'article anterior. Els lexicògrafs esmentats i l'editor de les Costums de Tortosa varen relacionar pexeres amb el verb péixer, i d'aquí vingué la confusió.