Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  peníscola
veure  peniscolà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PENÍSCOLA topon.
Ciutat de 3.600 habitants, situada a la part septentrional del País Valencià, a la vorera de la mar, sobre una penya de 37 metres d'alçada voltada d'aigua per totes parts excepte per la de ponent, on hi ha un istme. El seu nom oficial castellanitzat és Peñíscola. Lo rey assetjà Peníscola, Desclot Cròn., c. 13. Un gafís de Paníscola abasta a Malorqua a VII quintars e mig, Conex. spic. 88. Promontorium ferrarii quod nos dicimus Paniscola: Pene insula, Esteve Eleg. o 2 vo. En lo castell de Paníscola del reyalme de València, Boades Feyts 430. «Paníscola és xicoteta | i es fa molt de respectar; | com és de pedra picada | no la poden tirar al pla» (cançó pop. Maestr.).
    Fon.:
penískola, panískola, panískla (en la pronúncia comarcal). La forma Penyíscola és deguda a l'analogia de penya, i probablement a la influència de la forma castellanitzada Peñíscola.
    Etim.:
del llatí paeninsŭla, a través de les etapes *penisla > peniscla.

PENISCOLÀ, -ANA m. i f.
Penisclà.