Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perdó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PERDÓ m.
Acció i efecte de perdonar; cast. perdón. Car era culpable, hauia mester perdó, Llull Felix, pt. i, c. 3. Demanant-li perdó del seu pecat, Canigó ix. Perdó!—diguí sortint-me de l'hamaca, Atlàntida iii. Especialment: a) Indulgència, remissió dels pecats. Ve lo voler qui ama perdons e ama la celestial glòria, Llull Cont. 330, 11. L'arquebisbe e'ls bisbes donaren mil jorns de perdó a tot hom que hun serray mort gitàs defora la ciutat, Desclot Cròn., c. 47. Per los perdons poder guanyar, Spill 4162. Seny del perdó: (ant.) cert toc de campana que es feia a hora fixa, probablement el d'AveMaria del capvespre. Venint ell de Caçà, baxà hora del seny del perdó..., Volent-se levar per anar a tocar lo perdó, doc. a. 1483 (Aguiló Dicc.).
    Loc.

Amb perdó: amb llicència, sense retret. Ab perdó dir-vos-he lo que en vosaltres conech, Villena Vita Chr., c. 246. També es diu simplement Perdó per demanar indulgència per a un mancament involuntari.
    Refr.

—«Gran església i pocs perdons»: es diu referint-se a persones o coses que tenen gran aparença i poca substància.