Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perdiu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PERDIU f.
|| 1. Ocell de la família de les gal·linàcies, de diferents espècies del gènere Perdix; cast. perdiz. Ni fassa comprar... perdius ni ànetz ni folges, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Lo majordom de l'artiaca hac comprada carn, gallines, perdius, Llull Blanq. 70. Plena de gran multitud de caça, ço és, de perdius, conills, Pere IV, Cròn. 371. Tenia a l'olla perdiu o llebre, Rosselló Many. 226. a) imatge  Perdiu roja, o simplement Perdiu: és l'espècie Perdix rubra, que es distingeix per tenir vermells el bec i les cames; cast. perdiz roja.b) Perdiu de roca: l'espècie Perdix saxatilis, que es distingeix de l'anterior sobretot per tenir el collar negre ample i ben limitat, sense taquetes escampades pels pits; cast. perdiz de las rocas.c) imatge  Perdiu grisa o Perdiu xerra (o xarra): l'espècie Perdix cinerea, en el plomatge de la qual predomina el color cendrós; cast. perdiz pardilla.
|| 2. Nom de diverses espècies d'ocells que tenen alguna semblança amb els del gènere Perdix. a) Perdiu blanca o de neu: gal·linàcia de l'espècie Lagopus albus, de color cendrós amb la cua blanca i les ales negres, i les cames i peus cendrosos; habita pels Pirineus; cast. perdiz blanca. La perdiu blanca és com un colom dels grossos, Bosch Rec. 132.—b) Perdiu de garriga o d'Anglaterra: ocell de la família de les pteròclides, espècie Pterocles setarius (Vayreda Fauna Ornit.); cast. ganga.c) Perdiu de mar: ocell camallarg de la família de les caràdrides, espècie Glareola torquata (Gir.); cast. perdiz de mar.d) Perdiu rénega: ocell del gènere Starna; cast. estarna (Saura Dicc.).—e) Perdiu d'Africa: l'espècie Alectoris barbara, perdiu semblant a la roja, però menys bigarrada; procedeix del nord d'Africa.
|| 3. Pulmons d'un animal, sobretot de les ovelles i xais (or.); cast. bofes, livianos. Humorísticament els pulmons del xai s'anomenen perdiu de pobre o perdiu de coll llarg.
|| 4. fig. Membre viril (Mall.).
|| 5. fig. iròn. Cabeça d'alls (Val.). «Hem fet arròs al forn amb dos perdius».
|| 6. Perdius de capellà: menja composta de llenques de carn de vedella amb sobrassada, sofregides amb oli o saïm i cuites a la cassola (Men.).
|| 7. Perdiu de sant Pere: peix de l'espècie Solea oculata (Maó); cast. rodaballo.
|| 8. Nou, macadura (segons Griera Tr.).
    Loc.
—a) Valer (o Pujar) més el suc que la perdiu: esser més voluminosa o costosa la part accidental que la substancial d'una cosa (Empordà).—b) Vendre (o Fer veure) garses per perdius: donar entenent una cosa per una altra; enganyar amb les aparences d'una cosa.—c) No saber-ne mè ni perdiu: no saber-ne res més (Mall.). D'aquestes vuyt-centes pessetes no se n'ha sabut pus mè ni perdiu, Aurora 226.
    Refr.
—a) «No deixis una perdiu per un ropit»: es diu per recomanar més atenció a les coses importants que a les secundàries.—b) «La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu»: es diu referint-se a algú que és variable d'opinions o de reaccions sentimentals.—c) «La perdiu cansada, és més delicada»: significa que la perdiu és més saborosa si el caçador l'ha feta volar o córrer molt.—d) «Més val un pardal en la mà, que una perdiu en l'aire»; «Val més una perdiu a la mà, que dues volant»: vol dir que cal donar més importància a les coses petites però segures, que a les grans però insegures.—e) «La perdiu, per lo pic mor»: significa que les persones que xerren massa, solen sortir-ne perjudicades.
    Cult. pop.
—El cant de la perdiu (anomenat escotxegar o escotxinar) és interpretat humorísticament per la gent de diferents maneres. Segons uns, la perdiu en cantar diu això: «Llorenç català: què t'he fet?» (Empordà). Altres: «Que xic! que xic! No en tinc sinó un xic!» (Espinavessa). «Blat segat! blat segat!» (Crespià). En el Rosselló es recita tot un diàleg entre dues perdius, prou humorístic: «Carall que et fot! Aquí hi ha un caçador!—Com va vestit?—Mal vestit, mal vestit!—Fugim, fugim!—Ben vestit, ben vestit!—Fugim pas; risquem pas res!» (Rev. Cat., i, 87).
    Fon.:
pəɾðiw (pir-or., or., bal.); peɾðiw (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: perdiuassa, perdiuarra.—b) Dim.: perdiueta, pediuetxa, perdiuel·la, perdiuica, perdiuina, perdiuona, perdiuenga, perdiuinga, perdiuó.—c) Pejor.: perdiuota, perdiuot.
    Etim.:
del llatí perdīce, mat. sign. || 1.