Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pere
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PERE
Nom propi d'home; cast. Pedro. Signum Mir Pere, doc. a. 1162 (Priv. Ordin. Valls Pir. 390). Sent Pere e Sent Paul... sien en guarda de mon fill, Llull Blanq. 8.
|| Llin. existent a Barc., Badalona, Masnou, Malgrat, Llinars, Arbeca, Bellvís, Montblanc, etc.
Sant Pere: en la toponímia figura com a nom de nombrosos santuaris, pobles, llogarets, puigs, etc. El simple nom de Sant Pere designa un poblet del terme de L'Estany (Moianès), un del terme de Copons (Anoia), un del d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), un del de Ger (Cerdanya), etc., i un puig del terme de Papiol (Baix Llobregat). Altres topònims complementen el nom de Sant Pere amb altres mots localitzadors o d'un valor històric, els principals dels quals ressenyarem breument. Sant Pere Cercada: poblet del districte municipal de Sta. Coloma de Farners (La Selva). Sant Pere de Bertí: poblet del terme de Sant Quirze Safaja (Vallès). Sant Pere de Bigues: poble anomenat més simplement Bigues, en el Vallès Oriental. Sant Pere de Boixadors: poble situat a dues hores de Calaf (Guia Cat. 110). Sant Pere de Camprodon: monestir fundat en el segle X i que tingué domini senyorial damunt la vila i comarca de Camprodon. Sant Pere de Casserres: monestir romànic situat en el terme de Tavèrnoles (Plana de Vic). Sant Pere de Falgars: església romànica situada en el pla de Sant Miquel del Bas (Garrotxa). Sant Pere de Ferrerons: poblet en el terme de Moià (Moianès). Sant Pere de la Guàrdia: església a tres hores i un quart d'Igualada (Guia Cat. 110). Sant Pere de la Torre: poblet del terme de Llerona (Vallès). Sant Pere de la Vansa: poblet situat en l'Alt Urgell. Sant Pere del Bosc: ermita situada a una hora de Lloret (Guia Cat. 110). Sant Pere de Burgal: poblet del terme d'Escaló (Pallars Sobirà). Sant Pere de les Cigales: antic santuari del Berguedà, a l'entreforc del Merlès amb el Llobregat. Sant Pere de les Gorgueres: partida de terme on antigament hi havia una ermita dedicada a Sant Pere (Segarra). Sant Pere de les Maleses: ruïnes d'un monestir en terme de la Pobla de Segur. Sant Pere de les Puelles: monestir de monges benedictines que existia dins la ciutat de Barcelona i que fou destruït en l'any 1909. Sant Pere dels Arquells: poble de 400 habitants, situat a la Segarra, a cinc quilòmetres de Cervera. Sant Pere dels Arcs: poblet anomenat també Sant Passalàs, situat en el terme de Calonge de Segarra. Sant Pere dels Forcats: poble de 400 habitants situat en el cantó de Montlluís (Cerdanya francesa). Sant Pere dels Vilars: poblet del terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). Sant Pere del Vim: poblet situat en el terme municipal dels Prats del Rei (Comarca d'Anoia). Sant Pere de Madrona: poblet del terme de Valldan (Berguedà). Sant Pere de Molanta: llogaret del terme de Sant Miquel d'Erdol (Alt Penedès). Sant Pere de Montgrony: pla dins la comarca del Ripollès, amb una església romànica prop de la clotada de Sant Ou. Sant Pere de Premià: poble situat en la comarca del Maresme i anomenat també Premià de Dalt. Sant Pere de Reixac: poblet del terme de Montcada i Reixac (Vallès). Sant Pere de Ribes: vila de 2.100 habitants situada en la comarca de Garraf, a pocs quilòmetres de Vilanova i la Geltrú. Sant Pere de Riu: poblet del terme d'Hortsavinyà (Maresme). Sant Pere de Riudebitlles: vila de 1.700 habitants situada en l'Alt Penedès. Sant Pere de Riuferrer: capella romànica existent prop d'Arles (Vallespir). Sant Pere de Riu-sec: poble del municipi de Sabadell. Sant Pere de Roda: poble en el terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà), que pren el seu nom d'un monestir romànic molt notable que hi ha, mig arruïnat. Sant Pere de Serraïma: llogaret agregat al municipi de Sallent (Bages). Sant Pere d'Esgleiola: temple romànic en el terme de Casserres (Berguedà). Sant Pere de Serrallonga: església situada en el terme d'Alpens (Lluçanès). Sant Pere de Sescelades: partida de terra del terme de Tarragona. Sant Pere de Sora: poble del terme d'Alpens (Berguedà). Sant Pere des Puig, o de Vianya: poble i parròquia en el terme de Capsec (Garrotxa). Sant Pere de Terrassa: poble del terme municipal de Terrassa. Sant Pere de Torelló: poble situat prop de la vila de Torelló, en la Plana de Vic. Sant Pere de Torroella: poblet situat en el Lluçanès. Sant Pere de Vallhonesta: llogaret del terme de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Sant Pere de Vilamajor: poble situat en el Vallès, prop del Montseny. Sant Pere d'Huire: poblet agregat al municipi de Campdevànol (Ripollès). Sant Pere al Puig: poblet del terme de Sora (Lluçanès). Sant Pere Gros: antic priorat de benedictins situat fora els murs de Cervera. Sant Pere Màrtir: muntanya situada prop de la ciutat de Barcelona, en terme d'Esplugues del Llobregat. Sant Pere Pescador: vila de 1.100 habitants situada a la vora del Fluvià, en l'Alt Empordà. Sant Pere Sabessona: església bizantina situada al costat del castell de Sabessona. Sant Pere Sacarrera: llogaret del terme municipal de Mediona (Alt Penedès). Sant Pere Sacosta: llogaret de Les Planes d'Hostoles (Garrotxa). Sant Pere Salavinera: poble de la comarca d'Igualada. Sant Pere Sasserra: llogaret del terme de Biosca (Segarra).
    Loc.
—a) Estar més endeutat que Sant Pere i Sant Feliu: estar carregat de deutes (Mall.).—b) Jugaria ses claus de Sant Pere: es diu d'un que és extremadament jugador.—c) Menjaria ses claus de Sant Pere: es diu d'un que menja excessivament.—d) Posar-se sa capa de sant Pere: rebre ordes menors i començar a anar vestit amb hàbits sacerdotals (Manacor).—e) Anar-se'n a veure sant Pere (Mall.) o a sopar amb sant Pere (Men.): morir-se.—f) Anar-se'n (o Tirar) un cap a Sant Pere i l'altre cap a Sant Pau: dispersar-se, prendre cadascun en direccions diferents.—g) Esser molt Pere: esser molt estúpid (Mall.). «Li trauria esser Pere»: es diu d'algú que parla o obra estúpidament (Men.).—h) Fer de Pere Mateu: obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions. (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Tant de Pere vol dir ase»: significa que la insistència excessiva és molosta i denota curtor d'enteniment (Mall., Men.).—b) «Tots es Peres són ases»: es diu perquè vulgarment es considera el nom de Pere com a indici de curtor d'enteniment en el qui el porta, segurament per influència de les anècdotes que abunden sobre la poca discreció de Sant Pere (Mall., Men.). També es diu: «Dos Peres i un Bernat, fan un ase acabat» (Mall.); «Peres, Joans i ases, n'hi ha per totes ses cases» (Empordà, Bal.). A Menorca es posen restriccions egoistes a la idea de l'estupidesa dels Peres, dient: «Tots els Peres són ases, sinó jo i mon pare».—b) «Tant és En Pere com En Berenguera, com el qui li va darrera»: es diu referint-se a diferents persones igualment dolentes.—c) «A tu t'ho dic, Pere, perquè m'entenguis, Pau»: significa que a vegades cal dir les coses d'una manera indirecta, fingint dir-les a un perquè en prengui la lliçó un altre.—d) «Tal és En Pere, tal és com era»: es diu referint-se a algú que no ha millorat gens de conducta o de qualitats (Mall.).—e) «Pere ja és vell, per a tindre cervell»: vol dir que quan s'arriba a una certa edat ja és difícíl adquirir seny o canviar radicalment de conducta (Val.).—f) «Casa't, Pere, que mal any t'espera»: es diu per significar que els treballs d'un casat sempre són considerables.—g) «Tal fas, Pere, tal t'espera»: vol dir que cadascú és retribuït segons la seva manera d'obrar.—h) «Tant donaràs an En Pere, que li hauràs d'anar darrera»: es diu referint-se als qui són massa generosos amb algú que no és gens agraït (Men.).—i) «Pagant, Sant Pere canta»: significa que tot se fa pels diners.—j) «Qui no té sant Pere, manlleva a sant Pau»: vol dir que si no trobam protecció a un lloc, cal cercar-ne a un altre (Mall.).—l) «Qui té a sant Pere, no ampra a sant Pau»: significa que si trobam protecció de bell antuvi, no cal cercar-ne per altre vent (Val.).—m) «Per sant Pere, juny arrera»: es diu perquè la festa de sant Pere apòstol s'escau el dia 29 de juny.—n) «Per sant Pere, enrevolten sa figuera» (Mall.); «Per sant Pere, festegen sa figuera» (Men.): es diu perquè a la fi del mes de juny és temps de collir figues.—o) «Per sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà» (Empordà, Garrotxa).—p) «Per sant Pere i sant Feliu, l'avellana surt del niu».
    Fon.:
péɾə (or., bal.); péɾe (occ., val.).
    Intens.:
Peret, Perot, Peró, Peroi, Peric, Perico, Perins.
    Etim.:
del nom personal llatí Pĕtrus.