Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  peresa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

PERESA (i dial. perea). f.
|| 1. Repugnància al treball o a l'activitat; lentitud per a obrar; cast. pereza. Los ve més de perea e més de son e més de negligència, Llull Cont. 117, 23. Glotonia engenra peresa, Llull Cavall. 28 vo. Sensa perea ell hi muntà, Spill 6348. No penseu que sia per peresa lo no escriurer de ma mà, Lacavalleria Gazoph. Espolsa la peresa que t'arna i et consum, Alcover Poem. Bíbl. 90.
|| 2. Brutor adherida als genolls, sobretot dels infants que s'arrosseguen per terra (Ribera del Flamisell, Centelles, Montblanc, Camp de Tarr.).
    Refr.
—a) «La peresa és mare (o parenta) de la pobresa»; «Peresa porta pobresa»; «Perea, clau de pobrea» (val.).—b) «Contra peresa, una vara de freixe» (Vallès): es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: «Contra peresa, diligència».—c) «Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull» (or.). «Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres!» (val.): diàlegs amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les.
    Fon.:
pəɾέzə (pir-or., or.); pɾέzə (Puigcerdà, Olot, St. Feliu de G.); pɾézɛ (Balaguer); pɾéza (Andorra); peɾéa (Llavorsí, Sopeira, Pobla de S., Tamarit de L., Cast., Val., Al.); peɾéɛ (Tremp, Massalcoreig, Aitona, Fraga, Maella, Alcoi); peɾéјa (Boí, Vilaller); peɾéјɛ (Sort, Tremp); peɾéјo (Pobla de S.); pəɾέwə (Llofriu).
    Sinòn.:
accídia (ant.), pigrícia (ant.), mandra (vulg.), vessa (vulg.), gos (vulg.).
    Etim.:
del llatí pĭgrĭtĭa, mat. sign. || 1.