Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pintura
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PINTURA f.: cast. pintura.
|| 1. Art de pintar; acció de pintar. Tu, qui est lo millor qui sia en l'art de la pintura, Tirant, c. 204. En pintura s'era fet impressionista, Rosselló Many. 184.
|| 2. Cosa pintada (post, tela, etc., on hi ha cosa pintada). ¿Què significa aquesta pintura qui és sobre lo portal de vostra sgleya?, Llull Felix, pt. ii, c. 1. En la paret si hi hauia alcunes pintures, Eximplis, ii, 263.
|| 3. Matèria colorant preparada per a pintar o amb què s'ha pintat. En la una part fan estar la serventa, e en l'altra... l'alcofoll e les pintures, Metge Somni iii. Asò eran naturals colós sens pintura, car no eren pintats per mà de hòmens, Graal 157. S'altra tornà tan vermeya que li caigué sa pintura com ses crostes d'un emblanquinat, Ignor. 64.
|| 4. fig. Descripció vivaç, animada. Yo no'm maravell de vostra pintura, Proc. Olives 25.
|| 5. fig. Persona o cosa molt bella, agradable a la vista. Cabells com a fils d'or, ulls inquietadors..., era esta doneta... una pintura, Rond. de R. Val. 23. Oh la pageseta | que és una pintura | i té la cintura | com un gerricó!, Alcover Cap al tard 8.
    Loc.

No poder veure ni en pintura algú o alguna cosa: tenir-li gran odi.
    Fon.:
pintúɾə (Barc., Palma); pintúɾa (Val.).
    Intens.:
pinturassa, pintureta, pinturetxa, pinturona, pinturota.
    Var. ort.
ant.: pinctura (doc. a. 1532, ap. Butll. C. Exc. Cat. xxxi, 180).
    Etim.:
del llatí pictūra, mat. sign., amb la n de pĭngĕre ‘pintar’.