Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pirineu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PIRINEU o PIRENEU (usat sovint en pl., Pirineus o Pireneus).
|| 1. topon. Gran cadena de muntanyes que separa la Península Ibèrica de la resta d'Europa; cast. Pirineo, Pirineos. Qui devalla dels alts e grans monts Piraneus, Eximenis Dotzè, c. 149 (ap. Aguiló Dicc.). Los munts Pirineus comensen entre Elna e Coblliura e finen entre Bayona de Guascunya e Bordeu, Sentències Morals, segle XV (Col. Bof. xiii, 287). Com faig del Pirineu que el llamp aterra, Canigó ix. Oh Pirineu! en tes profundes gorges... m'he sentit com pres, Maragall Enllà 13.
|| 2. m. Pi rojal, espècie Pinus silvestris (Masclans Pl.).
    Fon.:
piɾinέw, piɾənέw (Barc.); piɾinέ̞w, piɾenέ̞w (Val.); piɾinέ̞w, piɾənέ̞w (Mall.).
    Var.
ant.: Perineu (Turell Recort 5).
    Etim.:
del llatí Pyrenaeum, mat. sign.