Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. planta
veure  2. planta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLANTA f.
|| 1. ant. Plançó, brot destinat a reproduir; cast. pimpollo, vástago. L'esperma és sement e planta de natura humana, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 7.
|| 2. Plantació, camp plantat, sobretot d'oliveres (Urgell, Segarra). «Tinc una bona planta d'oliveres».
|| 3. Ésser vegetal (per oposició a animal), i especialment el no llenyós (per oposició a arbre); cast. planta. Lo solell en l'estiu per sa gran calor tira la vertut vegetativa de les rayls de les plantes, Llull Cont. 364, 8. Ço que havien ops dels blats e de les plantes, Pere IV, Cròn. 163. La planta ben vert mostra que deu ben proffitar en fruyts, Genebreda Cons. 15. Una és ànima vegetatiua, e aquella és en los arbres e en les plantes, Eximplis, ii, 346. Experimentà crexences de planta assaonada, Galmés Flor 50. a) Nom de certs ceps i llurs raïms, dels quals n'hi ha de blancs i de negres (ambdós molt bons) i altres de verdalencs, no tan saborosos (val.). Planta bona: cep que produeix un raïm blanc, de gra mitjancer, molt bo (Camp de Tarr.). Planta valenciana: nom d'uns raïms de gra mitjancer, blanc, molt fi (Freginals). Planta negra: varietat de raïms negres, grossos i molt durs (Gandesa). Planta americana: varietat de ceps que resisteixen a la fil·loxera. Plantes de monja: raïms de gra molt gros (Empordà). Planta del país: raïm més rodonet, molt més fi i més primerenc que la planta valenciana (Freginals). Planta nova: varietat de raïm blanc, dur, de pell gruixudeta. Planta de moscatell: Apiana vitis, Lacavalleria Gazoph. Y quina planta hi teniu?—Planta nova..., ceps que van de lo més viu, Penya Poes. 196.—b) Planta blanca: cistàcia de l'espècie Helianthemum apenninum, anomenada també perdiguera (cf. Flora Cat. i, 209; Masclans Pl.).—c) Planta pudenta: herba de l'espècie Helleborus foetidus.d) Planta de l'amor: herba de l'espècie Amaranthus tricolor, anomenada també papagai.
|| 4. La part inferior del peu, des del taló fins als dits; cast. planta. Que lo Fill, de vostra carn sagrada | tot se vestís, del cap fins a la planta, Trobes V. Maria 133. Posa-la a la planta del peu, Macer Erbes. Com blancs anyells venint-li les plantes a besar, Atlàntida vi. a) La part inferior i més ampla d'una sabata o espardenya.—b) poèt. El peu. A vostres plantes vull morir, Verdaguer Idilis. Cau a ses plantes l'homicida, Canigó ix. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, Costa Poes. 45. S'agenollà a les meves plantes clamant, repetint que la matés, Pons Com an. 73. Nimfes... ben àgils y formant corona | donen al ritme la lleugera planta, Costa Horac. 23.—c) Línies que fixen la direcció dels compassos en l'esgrima o en la dansa.
|| 5. Conjunt dels fonaments d'un edifici; dibuix del dit conjunt o de la secció horitzontal d'un qualsevol dels pisos d'un edifici; cast. planta. Trassar la planta de un edifici: Aedificii ichnographiam exarare vel depingere, Lacavalleria Gazoph. Per fer las plantas del portal de la iglésia, doc. a. 1746 (Hist. Sóller, ii, 244)."Planta baixa: la part d'un edifici situada al nivell del carrer. De planta o De nova planta: de nou enterament, des dels fonaments. Posar una cosa en planta: posar-la en pràctica, en execució. Sols ha faltat temps per posar en planta el trectament y demés honors, doc. segle XVII (BSAL, viii, 300). S'oferí a posar en planta aquella idea, Ignor. 22.
|| 6. fig. Presència, part que es manifesta d'una cosa, i especialment d'una persona; cast. planta, fachada. Fer bona planta, o Fer planta: tenir bon aspecte, cridar l'atenció per la seva bona presència. Fer mala planta o poca planta: tenir un aspecte desagradable o insignificant. No desitja fer planta, Aguiló Poes. 156. Vedellet d'hermosa planta, Massó Croq. 28. No feia tanta planta com ara, Alcover Cont. 42. Quina garrida atlota! Y quina planta que feia!, Pons Llar 50.
    Loc.
—a) Fer plantes: galantejar (Saura, Labèrnia Diccs.).—b) Tirar plantes: llançar bravates i amenaces (val.). Hagueren vist vostès Galavaerdeus..., tirant plantes y arromangos que pareixia que s'havia de abrasar el món aquella nit, Rond. de R. Val. 71.—c) No veure's planta ni pols, d'una cosa: no veure's aquella cosa o persona que ha desaparegut sense deixar rastre (Empordà).
    Refr.
—a) «De mala mata, nunca bona planta» (val.).—b) «Ni dona desvergonyida, ni planta pel març florida».—c) «Bona planta i mals fets»: es diu d'una persona o cosa que sembla bona i no ho és.—d) «Planta sovint trasplantada, no posa arrels».
    Fon.:
plántə (pir-or., or., bal.); plánta (Andorra, Vall d'Àneu, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); plántɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); pʎántɛ (Fraga); pʎánta (Pont de S., Benavarre).
    Etim.:
del llatí planta, mat. sign. || || 1, 2, 3, 4.

2. PLANTA f. ant.
Plant, queixa. L'amant hoy sospirar e fer planta, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 278). Fer planta d'algú: donar-ne queixa, denunciar-lo. Si alcun dels ditz frares no obseruarà la dita ordonació..., sia feta planta d'el e sia menat per la justícia de la maysó, doc. a. 1330 (Miret Templers 550).
    Etim.:
del llatí plancta, forma femenina del supí de plangĕre, ‘plànyer, queixar-se’.