Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  poeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

POETA m.
El qui fa poesies; el qui està dotat per a fer poesies; per ext., el qui sent la poesia; cast. poeta. Ací estan los gentils philosoffs e poetes, Metge Somni iii. Mercuri és dit per los pohetes déu de saviesa, Genebreda Cons. 187. Collir fruytes eletes | dels arbres bells que'ls grans poetes | han tresplantat, Somni J. Joan 24. Es llorers que avuy en dia conquisten es poetes, Ignor. 77. Poeta de secà: glosador o rimador rústic, mancat d'estudis.
    Refr.

—«Poeta pobre, no fa bon vers».
    Fon.:
puétə (Barc.); poéta (Val.); poétə (Palma).
    Intens.:
—a) Augm.: poetàs, poetarro.—b) Dim.: poetet, poetó.—c) Pejor.: poetot, poetetxo, poetel·lo, poetingo, poetengo.
    Etim.:
pres del llatí poëta, mat. sign.