Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. presó
veure  2. presó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRESÓ f.
|| 1. ant. Acció de prendre, d'agafar, d'apoderar-se d'algú o d'alguna cosa. a) Acció d'apoderar-se de llocs, vehicles o altres objectes; cast. toma. E foren ab nós a la presó d'aquests dos castels, Jaume I, Cròn. 15. Quan sabé la presó de les sues galees, Muntaner Cròn., c. 69. Com la ciutat sia encara quasi morisca, per la novitat de sa presó, Eximenis Reg. 19. En lo tracte e acte de la presó del dit castell de Miralles són stats presents, doc. a. 1463 (arx. mun. d'Igualada).—b) Acció d'agafar persones i privar-les de llibertat; cast. prisión, captura. Que donàssem conseyl et aiuda a la presó de don Lop Daluero, Jaume I, Cròn. 15. Al primer hom que'l dit senyor rey forçàs per presó o per mort, Pere IV, Cròn. 64. Donar-se a presó: lliurar-se en poder d'algú. Qual de vosaltres és caualler a qui 'm puga dar a presó?, Tirant, c. 301.—c) per ext., L'efecte de prendre per força; la cosa presa; cast. presa. Si alguna cosa pren hom de sos enemics que sia justa guerra, axí com és de sarraïns ab los quals lo senyor rey ha guerra, aquel n'és senyor qui aqueles coses o presons pren, Cost. Tort.
|| 2. El fet d'estar detingut, privat de llibertat; cast. prisión. Posar en presó: agafar algú privant-lo de llibertat. Estar en presó: estar detingut i privat de llibertat. Sortir de presó: recobrar la llibertat el qui estava pres. Que nul batliu no aia poder de metre en presó negun capelà ni clergue, doc. a. 1265 (Miret Templers 548). Tench-lo gran temps en presó, Desclot Cròn., c. 2. Ab grans dons que'ls féu soltà'ls de la presó, Scachs 35. Posant pena... de deu sous també y de deu dies de presó, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 16). Ell fou condemnat a presó perpètua, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. ant. Cadascuna de les anelles, baules, barres o altres peces de ferro amb què es subjectaven els presos; cast. hierro, prisión. Presó de mans: manica, prision de manos, Nebrija Dicc. Presó de peus: compes, pedica, prision de pies, ibid. Ab lurs presons de ferres, de manyoteres e de cadenes, doc. segle XV (Aguiló Dicc., s. v. manyotera).
|| 4. Cambra o casa on estan detinguts i reclosos els presos; cast. prisión, cárcel. Totz los autres preses... qui són en vostra presó, Capit. Llorens 1211. Presó nenguna no deu aver sinó en la ciutat, ço és a saber en la Çuda, là on acostumat és, Cost. Tort. I, i, 16. Que les metés en presons comunes, Muntaner Cròn., c. 113. Era en la presó un qui's nomenaua Barrabàs, Gerson Passio, c. 10. Havia fetes fer unes presons obscuríssimes, Albert G., Ques. 80. Quan les presons n'eren plenes, Verdaguer Idilis.
|| 5. fig. Cosa que subjecta, que priva de la llibertat; cast. prisión. Adoncs empresona hom son enteniment, per la qual presó no pot hom aver conexensa del dia de la resurrecció, Llull Cont. 291, 9. Com comença obediència, comença presó de volentat, Llull Mil Prov. 452. Escapat a les presons de la sensualitat, Genebreda Cons. 25. Caigué en sos braços | i oblidà prompte, d'aquells llaços | en la presó, | sos fills, sa esposa i sa maisó, Canigó ix.
|| 6. fig. Casa o cambra fosca, mancada d'alegria (Mall.).
    Loc.

Esser més lleig que es portal de sa presó: esser una cosa molt lletja (Mall.).
    Refr.
—a) «Amb raó o sense raó, se'n va el pobre a la presó»: significa que generalment surt perdent el qui té menys mitjans per a defensar-se.—b) «Amb raó o sense raó, lluny de la presó»: recomana no exposar-se a caure en les mans de la justicia.—c) «En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó»: vol dir que l'amistat es comprova en les adversitats.
    Fon.:
pɾəzó (or., bal.); pɾezó (occ., Cast., Al.); pɾesó (Val.); pɾəzú (ross.); pɾazó (alg.).
    Etim.:
del llatí prehensione, mat. sign. 1.

2. PRESÓ f. o m.
|| 1. Acció de prendre's o coagular-se la llet (Garrotxa); cast. coágulo.
|| 2. Flor de l'herba-col, Cynara cardunculus, que serveix per a fer prendre la llet (Gir., Empordà, Garrotxa, Collsacabra, Plana de Vic); cast. cuajo.
    Fon.:
pɾəzó (or.).
    Var. form.:
preó.
    Etim.:
del llatí prehensiōne, mat. sign. 1.