Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  primavera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIMAVERA f.
|| 1. Estació de l'any que en l'hemisferi nord està compresa entre l'equinocci de març i el solstici de juny; cast. primavera. S'alegren e s'esbandexen en lo temps de la prima vera con los arbres aduen fulles e flors, Llull Cont. 39, 17. E la primavera fo venguda, Muntaner Cròn., c. 119. No'ls prem en lo temps de la primavera quant són en flor o en agràs, Genebreda Cons. 52. L'estiu y la primavera la tafona no té cap interés, Rosselló Many. 23. a) per ext., Temps de temperatura agradable i de verdor en la vegetació. Per Maria tot l'any és primavera, Verdaguer Flors Mar. 12. Plogué a l'agost, i el camp amb el verd dels brullols viu una falsa primavera, Vidal Mem. 33.—b) fig. Temps de major plenitud de força (d'una persona, institució, etc.). Primavera de ma vida, | t'ha engolit l'eternitat, Collell Flor. 20. Colorint la primavera dels dos adolescents, Galmés Flor 46.—c) poèt. (imitat del castellà) Any de joventut. «Una noia de setze primaveres».
|| 2. vulg., Cadascuna de les dues estacions que precedeixen immediatament a l'estiu i a l'hivern; en el llenguatge vulgar, la primavera pròpiament dita ( || 1) es diu primavera de l'estiu, i la tardor s'anomena primavera de l'hivern (expressions usades en valencià, sense l'article: primavera d'estiu, primavera d'hivern). A la fi de la primavera del estiu: Vere adulto, Vere affecto, Vere senescente, Lacavalleria Gazoph. El mot primavera té, doncs, per al vulgus, el sentit de ‘estació preparatòria d'una de les principals’ (que són l'estiu i l'hivern). Hi ha pagesos que anomeneu la tardor sa primavera d'es fred (Mall.): «Segadors d'Aubadellet, | ¿quan acabau s'escarada? | A devers Santmiquelada, | sa primavera d'es fred» (cançó pop. Mall.). Hi ha també qui considera primavera sinònim de ‘estació de l'any’ en general: les quatre primaveres (Pego).
|| 3. Ocell de la família dels pàrids, de diferents espècies del gènere Parus, i principalment el P. caeruleus, P. maior, P. ater i P. cristatus (or., occ., bal.); cast. paro, primavera, herrerillo. (V. mallerenga || 1).
|| 4. Ocell de la família dels túrdids, espècie Oenanthe saxicola (Mall.); cast. coliblanco. (V. culblanc || 1).
|| 5. Ocell camallarg de la família de les escolopàcides, espècie Recurvirostra avocetta, caracteritzada per tenir el bec corbat cap amunt (val.); cast. avoceta.
|| 6. imatge  Planta primulàcia de diferents espècies del gènere Primula, principalment la Pr. officinalis (de flors grogues), Pr. elatior (de flors d'un groc pàl·lid), Pr. viscosa (de flors purpurines), etc.; cast. primavera. Una tovallola y palis de primaveras vermellas, doc. a. 1746 (arx. de Montblanc).
|| 7. Planta de la família de les compostes, espècie Bellis annua (Mall.); cast. margarita. (V. margaridoia).
    Refr.
—a) «Una flor no fa primavera»; «Una flor no fa estiu; ni dues, primavera»: significa que un cas isolat no pot prendre's com a norma general. E una flor no fa primavera, Metge Somni iv.—b) «Sant Joan i sant Pere, adéu primavera»: vol dir que en acabar-se el mes de juny ja entrem de ple a l'estiu.—c) «En el llit, tot l'any és primavera»: es diu per indicar que dins el llit s'està molt bé, no se sent el fred.—d) «Falsa primavera, engana es bestiar»: es refereix al bon temps prematur (Mall.).—e) «Primavera tardana, fa créixer es blat a sa sala»: significa que convé que hi hagi pluges pel mes d'abril més que no pas que faci molt bon temps (Mall.).
    Fon.:
pɾiməβéɾə (or.); pɾimaβéɾɛ (Ll.); pɾimaβέɾɛ (Sort); pɾimaβέɾa (Tamarit de la L.); pɾimaβéɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Val.); pɾimavéɾa (Cast., Al.); pɾiməvéɾə (Tarr., Bal.).
    Etim.:
del llatí vg. prima vere, mat. sign., var. de primo vere, mat. sign., per canvi de gènere determinat tal vegada per analogia de aestas.