Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  puça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PUÇA (ant. escrit també pussa). f.
|| 1. imatge  Insecte afanípter de la família dels pulícids, principalment l'espècie Pulex irritans, de dos a tres mil·límetres de llarg, amb l'abdomen de deu segments, cames llargues i fortes que li permeten saltar a gran distància, i maxil·les agudes amb les quals perfora la pell de l'home i animals per a xuclar-ne la sang; cast. pulga. «El dimoni són les puces, | un animal tan menut, | que se giten amb les xiques | i jo tan fadrí no puc» (cançó pop. Val.). Si sentim puces ni menjança en nostre lit e no podem dormir, Llull Blanq. 29, 2. Tot quant elles han a vestir..., ab les pusses que hi són, sia posat sobre'l lit, Metge Somni iii. E dampnaràs lo ca mort ni la puça viva?, Oliver Exc. 79. Volia-us posar la mà davall la falda per cercar-vos les puçes, Tirant, c. 147. Amb aquells pessics recaragoladissos de la dona feta a matar puces, Pons Com an. 124.
|| 2. a) Nom de nombroses espècies de crustacis marins i fluvials molt petits, i principalment els Lisianassa Costae, Lisianassa longicornis, Gammarus marinus, Gammarus fluviatilis, Lygia oceanica i Aega emarginata (cf. Gibert Crust. 69-71, 78, 85).—b) Puça d'aigua: crustaci petit de l'espècie Daphnia pulex (val.).—c) Puça d'anguila: crustaci negre i lluent que sempre neda a flor d'aigua i habita prop dels cataus de les anguiles (Barc.).
|| 3. Puça de capellà: confitet molt petit (Perafita).
|| 4. Herba de les puces: plantaginàcia de les espècies Plantago cynops i Plantago psyllium; cast. zaragatona.
|| 5. eufem., Prostituta (Val., Mall.). Es diu per deformació eufèmica de puta. De gotes y misses, llamps y pusses... y moltes altres herbes, Ignor. 1.
    Loc.
—a) Tenir (d'una cosa) més que un ca puces, o més que un gat puces: tenir-ne molt. «Aquest home té més diners que cap gat puces». «Tenc més feines que un ca puces».—b) Una puça: una part petitíssima (Camp de Tarr.). «Lo moixonet, amb una puça de pa, en té prou». «No n'hi havia gens, ni una puça» (Valls).—c) Com una puça: es diu d'una cosa molt petita.—d) Agafar puces: emborratxar-se.—e) No aguantar puces de ningú: no sofrir burles o molèsties causades per altri (val.): «Jo sóc de la vall de Planes, | d'un geni molt trencallós, | i no puc aguantar puces | ni que em lladre ningun gos» (cançó pop. Cocentaina).—f) Tenir puces: sentir-se mal a pler, estar inquiet i tenir ganes d'anar-se'n.—g) Tenir males puces: tenir poca paciència, esser fàcilment irritable.—h) Cercar les puces a algú: molestar-lo, impacientar-lo.—i) Esser la darrera puça que pica algú: esser una cosa la darrera en què pensa; no preocupar-lo gens.—j) Matar puces: trepitjar el caliu de les fogueres per apagar les espurnes que hi queden (Valls).—l) Matar-se les puces plegats: tenir dues persones una amistat molt íntima o freqüentar-se molt (Mall.).—m) Traure a algú la puça de l'orella: castigar-lo perquè s'avesi a complir la seva obligació. Primer yo, domprés yo, y sempre yo, que a mi ningú m'ha de traure la pusa de la orella, Rond. de R. Val. 88.—n) Tirar-se o Espolsar-se les puces de damunt: procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions. L'alcalde... es volgué espolsar les puces, y llevar-se la càrrega de damunt, Rond. de R. Val. 88.—o) Fer poques puces a un lloc: no estar-hi gaire temps o anar-hi poques vegades.—p) Fer puces: trigar, entretenir-se massa, obrar amb lentitud (Mall.). ¿No havies de robar sa batlessa? Hala, du-la te'n! Espedeix! No fasses més pusses!, Alcover Rond. i, 176.—q) Fer d'una puça un cavall: exagerar molt (val.).—r) Anar a dar menjar a les puces: fam., anar al llit (Blancafort).
    Refr.
—a) «Totes ses puces tenen tos»: es diu referint-se als vanitosos i presumptuosos (Men.).—b) «Hi ha moltes maneres de matar puces»: significa que una mateixa cosa es pot fer de maneres molt diferents.—c) «A gos flac, tot són puces»: vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats (val.).—d) «Any de puces, any de mill»; «Any de puces, any de blat».
    Var. form.:
pulça (Aquell és molt delicat, que una pulça li fahie embarch, Sermons SVF, i, 179; Per tal com aucís una pulça, Eximplis, ii, 284); pulç (Quan n'és ruxada la casa, mate les pulç, Medic. Part. 80).
    Fon.:
púsə (pir-or., or., bal.); púsa (Andorra, Cast., Val., Al., Alg.); púsɛ (Ll., Sueca, Alcoi, Maó); púɫsa (Esterri d'À., Isavarri, Boí, Vilaller, Torre de C., Pont de S., Bonansa, Senterada, Pobla de S., Calasseit, Xiva de Morella); púɫsɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Massalcoreig, Gandesa).
    Intens.:
—a) Augm.: puçassa, puçarra, puçarrassa, puçarrota, puçarrot.—b) Dim.: puceta, pucetxa, puceua, pucel·la, puciua, puçona, puçó, puçarrina, puçarrí, puçarró, puçoia, puçarrinoia.—c) Pejor.: puçota, puçot.
    Etim.:
del llatí pūlĭce, mat. sign. || 1.