Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quartera
veure  quarterà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

QUARTERA (i dial. cortera). f.
|| 1. Mesura d'àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres; cast. cuartera. Relinquo ad nepoti mea Luciana una quartera de ordii, doc. a. 1162 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Fa una quartera de civada, Capbr. Ribes 1283, p. 53. El bisbe de Maylorques pren en la capdelia del bisbe de Barcelona LX quarteres de forment, doc. a. 1285 (BSAL, vii, 59). Una quartera de prims de sexa, doc. a. 1387 (BSAL, ii, 106). Per 50 corteres de blat a 30 sous cortera, 75 lliures, doc. a. 1543-1560 (Miret Templers 580). Era any de carestia, que valia la cortera del forment en Mallorca 50 sous y no se'n trobava, doc. a. 1552 (BSAL, xii, 344). Un vestit val nou quarteras de metlas, Aguiló Poes. 191. Li donaria una cortera de blat, Ignor. 68. L'any 1346 es declarà que la quartera tindria dotze quartans a Barcelona; en 1378 es declarà que la quartera de blat tindria 10 quartans, i la d'ordi en tindria 12 (Geogr. Barc. 643). Actualment les principals equivalències de la quartera són: a Barcelona, 69'52 litres; a Lleida i Andorra, 73'36; a Tarragona, 70'80; a Girona, 72'32; a les Balears, 70'34 litres (cf. Llensa, s. v. quartera). Els submúltiples de la quartera són variats: equival a dotze quartans a Barcelona, Solsona i Tarragona; a quatre quartans a Girona i l'Empordà; a nou quarterons a Besalú (Monsalvatje Not. hist. xix, 63); a quatre quartans a la Vall d'Àneu; a quatre mesures a Puigcerdà i Vic; a sis quartals a Bonansa; a sis barcelles a les Balears. La quartera d'ametlles es divideix en quatre quarteroles a Gandesa. Hi ha una quartera especial per a olives, dividida en 30 quartans i equivalent a 80 litres (Matons Voc. oli). a) ant. Mesura de vi que es considerava equivalent a la vuitava o a la setzava part de la càrrega. Cargua de vin de XVI quarteres, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20).
|| 2. Mesura agrària corresponent a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera de llavor. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya de quatre quarteres i una bòria afruiterada, Ruyra Pinya, ii, 163. La quartera és d'extensió molt variable: segons Llensa, a Andorra, equival a 22'30 àrees, al Moianès a 36'28 àrees (1500 canes quadrades), a Barcelona i Granollers a 24'48 àrees (1.012'5 canes quadrades), i són 29'62 àrees a Igualada, Vilafr. del P., Vilanova de l'Aguda, Ribes, Prats del Ll., Berga, Manresa. Té dita pessa de terra sis corteras sembradura, doc. a. 1543 (BABL, i, 398).
|| 3. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera || 1. Mitja cortera de aram..., mitja cortera de fust, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 274).
|| 4. Cambra destinada a guardar-hi la collita de cereals i llegums, en les cases de pagès (Mall.); cast. granero.
|| 5. Edifici públic on antigament es venien cereals i llegums; cast. alhóndiga. Ni gos lexar esquala en quarteres ni en plaça, doc. a. 1312 (arx. mun. de Valls). Si compren ordi ne altre blat, qui's mesur a la dita quartera del ordi, pach dos diners, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 79). Que algú fortívolment no gos pendra forment o altra qualsevol gra que sia possat per vendra en les plasses de la quartera o del moll, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 14). Olors de llonja de queviures, polsim de magatzems y cortera, Oliver Obres, ii, 12.
    Loc.

Caure quarteres de blat: ploure oportunament, en bona saó per als sembrats.
    Fon.:
kuɾtéɾə (or., men., eiv.); koɾtéɾa, kwaɾtéɾa (occ., val.); koɾtéɾə (mall.).
    Etim.:
del llatí quartarĭa, ‘quarta part’.

QUARTERÀ m.
La quarta part d'un almud (Eiv.).