Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  religió
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RELIGIÓ f.: cast. religión.
|| 1. Virtut per la qual es dóna culte a la divinitat; conjunt de creences i pràctiques que tenen per objecte retre culte a la divinitat. Per gran fredor que havem en lo cor, de mantenir veritat y morir per la religió cristiana, Metge Somni, i. a) fig., Conjunt de principis i pràctiques dirigit a servar ferventment un ideal, una institució. «La religió de la família», «La religió de la pàtria», etc.
|| 2. Orde religiosa amb regla o estatuts aprovats per l'Església. Home de religió: monjo o frare sotmès a una regla. Entrar en religió: ingressar en una orde religiosa. A aquel qui's mès en religió no volgueren res lexar, Llull Felix, pt. viii, c. 27. Vendran... dos canonges e quatre bons hòmens de religió, Muntaner Cròn., c. 3. En lo galeó gran de la religió de Malta, doc. a. 1620 (BSAL, iii, 156).
    Var. form.:
relegió (ant., ap. Desclot Cròn., c. 22); relligió (dial. bal., ap. Penya Poes. 249, Ignor. 3, etc.); rellijó (dial. occ. i val., ap. Martínez Folkl. i, 66); relijó (dial. alg.).
    Fon.:
rəliʒió (or., bal.); reliʤió (occ., Cast., Al.); reliʧió (Val.); rəʎiʒió (dial. mall. i men.); reʎiʤó (dial. occ.); reʎiʧó (Val. dial.); raliʤó (alg.).
    Etim.:
pres del llatí religiōne, mat. sign.