Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rellotge
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RELLOTGE (i dial. relotge). m.
|| 1. Instrument destinat a comptar el temps i assenyalar l'hora que és; cast. reloj. Com lo nostre relotge se sia del tot torbat, doc. a. 1377 (Rubió Docs. cult. ii, 183). Com nós haiam necessari lo relotge nostre que tenits per adobar, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 581). Nós havem gran mester un relotge que vós tenits de quatre campanetes, doc. a. 1405 (ibid. 576). Un relotge de lautó sobredaurat, redó, Extim. Pr. Viana 196. Una planxa a modo de rellotje de plata sobredaurada, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). En aquestes el rellotge de la parròquia esbombà brunzidores deu campanades, Ruyra Parada 17. a) Rellotge de rodes: el que consisteix en un conjunt de rodes dentades a les quals un pes o una molla comunica un moviment que es regula per un pèndol o volant i es transmet a unes agulles indicadores (les busques o pues) que es mouen sobre un disc o esfera. Rellotge de butxaca: el que és de forma i dimensions aptes per a portar-lo dins la butxaca. Rellotge de polsera: el que amb una corretja de cuiro o metàl·lica es lliga a la part terminal de l'avantbraç. Rellotge de caixa: el que va muntat dins una caixa de fusta col·locada en terra en sentit vertical; dels antics rellotges de caixa, hi ha pagesos que en diuen rellotge de rector (Empordà). Rellotge de pèndola: el que va penjat a la paret i deixa visible el pèndol que en regula el moviment. Rellotge de paret: qualsevol rellotge aplicat a la paret, sia de caixa, sia de pèndola. Rellotge de pesos: el de caixa o de pèndol que té visibles els dos pesos que donen moviment, un a la corda de les busques i l'altre a la de la campana que toca les hores. Rellotge despertador: el que té un dispositiu que permet que soni automàticament un timbre a temps determinat per a despertar algú. Rellotge de cucut: el que en tocar les hores fa sortir d'una caixeta la figura d'un cucut que canta.—b) Rellotge d'aigua: instrument que mesura el temps per la caiguda uniforme de l'aigua que passa d'un vas dins un altre per un orifici petit.—c) Rellotge d'arena: el que consisteix en dues ampolles superposades i unides per un forat petit pel qual van caient grans d'arena que al cap d'un temps fix han caigut tots, amb la qual cosa se sap que ha passat un lapse de temps determinat. Rellotge de pols o de arena: Horologium pulverarium, Horologium arenarium, Lacavalleria Gazoph.—d) Rellotge de sol: artifici que assenyala les diverses hores del dia per la il·luminació d'un cos exposat al sol o per l'ombra que un cos projecta sobre una superfície plana. Un rellotje de sol de os, doc. a. 1609 (Miret Templers 583).—e) Rellotge lunar: el que indica l'hora per l'ombra que projecta un cos il·luminat per la lluna.—f) Rellotge de pagès: iròn., l'art de conèixer l'hora que és, sense instrument artificial, només observant la posició del sol i de les ombres que els objectes il·luminats pel sol projecten.
|| 2. Nom de diversos instruments semblants als que indiquen les hores. a) Rellotge astrolabi: (ant.) astrolabi. Relotge astrolabi: Horoscopium, Nebrija Dict.—b) Rellotge de caramida: (ant.) brúixola. Ab un relotge de caramida que sia molt fi, doc. a. 1568 (Aguiló Dicc.).—c) Rellotge de Flora: taula que conté una sèrie de plantes les flors de les quals s'obren a hores determinades i es tanquen amb regularitat coneguda.—d) Dispositiu que tenen moltes màquines de la indústria tèxtil, que serveix per a indicar la quantitat de metres de fil o tela que han passat per la màquina.
|| 3. pl. a) Planta geraniàcia de diferents espècies del gènere Erodium, i principalment l'Erodium malacoides (cast. filamaría), Erodium ciconium (cast. agujas de pastor) i Erodium moschatum (cast. almizcleña).—b) Planta composta, de l'espècie Taraxacum vulgare; cast. diente de león.
|| 4. Rellotge de nit: borinot, insecte de l'espècie Bombus hortorum (Molló); cast. abejorro.
|| 5. a) Rellotge dels bovers: constel·lació composta de vuit estels, un dels quals és el Bover, situada prop de les Cabrelles i dels Trillons (Pobla de L.).—b) Rellotge de sa Tramuntana: conjunt de tres estels, un dels quals està immòbil, anomenat sa Tramuntana, i els altres dos que roden; per les posicions relatives d'aquests estels, es pot saber quina hora és de nits (Artà, Llucmajor).
|| 6. Joc de cartes en què aquestes es posen en forma de rellotge (Pont de S., Ripoll).
|| 7. Joc de xiquetes en què quatre d'aquestes es posen tibades, amb els vuit peus ben junts, i quatre més les agafen i els fan donar voltes (Sanet).
|| 8. Joc de juli que consisteix a pegar un salt i passar, després dos salts i passar, i després tres, quatre salts, etc., fins a dotze (Tortosa).
    Cult. pop.
El rellotge de Cristo: recitat en què s'anaven enunciant, d'hora en hora, els esdeveniments de la passió i mort de Jesucrist des de la Cena fins al seu enterrament (Mall.). Està reproduït ap. Alcover Cont. 113-114.
    Loc.
—a) Fer un rellotge: trabucar un vehicle; es diu perquè en ocórrer aquest accident, la roda que queda enlaire segueix rodant una estona (Ripoll).—b) Fer rellotges: fer un treball amb excessiva minuciositat; es diu especialment en el ram del suro, referint-se a qui posa massa esment a fer els taps amb perfecció (Palamós).—c) Esser un rellotge de temps: esser algú molt sensible a les variacions atmosfèriques.—d) Esser exacte com un rellotge: esser molt exacte o puntual.—e) Estar o Anar com un rellotge: estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització, etc.—f) Tenir més corda que un rellotge: tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar.—g) Esser un rellotge de repetició: tenir costum de repetir sovint allò que ja ha dit o que ha sentit dir a altres.—h) Esser més catxasser que el rellotge de la Seu: esser molt lent o cançoner; es diu al·ludint a la lentitud amb què el rellotge de la Catedral sona les hores (Barc.).
    Refr.

—«Rellotge de pagès, de la una fa migdia, de les dues fa les tres»: es diu per aquells patrons o encarregats que procuren que la gent entri al treball abans d'hora i en surti després de l'hora deguda (Men.). Hi ha una cançò que completa el refrany: «Es rellotge an es pagès | li serveix per una guia; | de la una fa migdia, | de les dues fa les tres; | ¿i que no sabeu per què és? | Per sa seua picardia» (Men.).
    Var. form.:
dial.: relonge (Hi no desconcerten un punt los relonges, | puix los contrapesos no valen un clau, Proc. Olives 1615; Un relonge d'arena, d'argent, doc. a. 1493 ap. Archivo, vii, 111; La cadena del relonge, J. Pascual Tirado, BSCC, i, 236); rellonge (Ab rellonge de amor sotlícita despertà les altres santes Maries, Corella Obres 330; Les sis toquen los rellonges, Llorente Versos 64).
    Var.
ant.: orolonge (doc. a. 1610, ap. Hist. Sóller, i, 738); arelotge (Eximenis Terç 245 vo, ap. Aguiló Dicc.); alarotja (Ardits, i, 41); alalotge (doc. a. 1383, ap. Aguiló Dicc.); arotloge (Set Psalms penitencials, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
rəʎɔ́ʤə (pir-or., Bagà, Berga, Granollers, Barc.); rəʎɔ́ʧə (Prada, Angostrina, Porté, Molló, Camprodon, Puigcerdà, Ripoll, Pobla de L., Manresa, Barc.); reʎɔ́ʤe (Andorra, Pont de S., Pobla de S., Oliana, Organyà, Artesa de S., Balaguer); reʎɔ́ʧe (Boí. Vilaller, Ponts); rəʎɔ̞́ʤə (Mall., Men.); ɾeɫɔ́ʤi (Isavarri); rəɫɔ́ʤə (Vendrell, Conca de Barberà); reɫɔ́ʤe (Sort, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Tortosa); reɫɔ́ʧe (Bonansa, Vilaller); rəɫɔ̞́ʤə (Artà, Eiv.); reɫɔ́ʧ (Tamarit de la L., Fraga); reɫɔ̞́ɲʤa (Morella); reɫɔ̞́ɲʤe (Cast.); reʎɔ̞́ɲʤe (Vinaròs, Sueca, Pego, Alcoi, Al.); reʎɔ̞́ɲʧe (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: rellotjàs, rellotjarro.—b) Dim.: rellotget, rellotgel·lo, rellotgetxo, rellotgeu, rellotgí, rellotgiu, rellotjó, rellotjoi.—c) Pejor.: rellotjot.
    Sinòn.:
— || 3a, bec de cigonya, forquilles (Er. malacoides); agulles, bec de cigonya (Er. ciconium); almescat, herba del mesc (Er. moschatum):— || 3b, angelets, apagallums, pixacà, pixallits, queixals de vella.
    Etim.:
del llatí horologĭum, mat. sign. ||1. La forma etimològicament més normal, de les usades en el llenguatge actual, és relotge, però ha predominat la variant rellotge, en què la l s'ha convertit en ll per haver-se interpretat el re- inicial com si fos el prefix re- aplicat a un mot començat en l-, i com que la majoria de mots catalans procedents dels llatins amb l- tenen ll- inicial, s'ha produït la palatalització analògica en aquest cas.