Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  riquesa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

RIQUESA (i dial. riquea). f.: cast. riqueza.
|| 1. Qualitat de ric; abundor de béns, de coses valuoses. Per burguesia e riquea moltes vegades són alguns hòmens en declinament, Llull Blanq. 1. Sia son part de linatge he de riquea e de ualor, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). No guardada riquea, mas bon estament de sa persona, sia reebut en confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Hereu de la riquesa del pare i de la mare, Alcover Poem. Bíbl. 36.
|| 2. Cosa o coses de gran preu i que es posseeixen en abundància. Pensen de lurs riquezes, Hom. Org. 3. De les grans riqueses que aquell cambiador hauia, se seguira gran bé a molts aprés sa mort, Llull Felix, pt. v, c. 2. Los avariciosos... qui de lurs riqueses no han volgut fer part a lurs parents, Metge Somni iii. Cobejant que hagués honors, riqueses e pecúnies, Eximenis Conf. 20. Carregaren les naus e les galeres de molta riquea que prengueren, Tirant, c. 99. Y la salut, ¿que no és una riquesa?, Vilanova Obres, xi, 126. a) econ., Tota cosa material produïda pel treball, apta per a satisfer desitjos, que té valor (de canvi) i la producció de la qual beneficia el conjunt social. Se rebaxarà sa contribució a sa riquesa rústica, Roq. 8.
    Refr.

—«De riqueses i bondat, la meitat de la meitat»: significa que en ponderar la riquesa o les qualitats d'algú, sempre se sol exagerar.
    Fon.:
rikέzə (pir-or., or., Maó); rikézɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Fraga, Gandesa); rikéza (Andorra, Pobla de S., Calasseit, Tortosa); riсə́zə (Palma, Manacor, Pollença); rikə́zə (Sóller, Inca, Ciutadella, Eiv.); rikésa (Tamarit de la L.); rikéa (val.).
    Var. ort.
ant.: riqueza (Comalada PP 20); ricasa (Graal 48); ricase (Graal 97); riquasa (Graal 127).
    Etim.:
derivat de ric amb el sufix -esa (<llatí -ĭtĭa).