Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roma
veure  2. roma
veure  1. romà
veure  2. romà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ROMA f.
Planta de l'espècie Rumex crispus, que es fa en els prats i pletius del Pallars Sobirà (Coromines Card. 306); cast. lengua de vaca.
    Fon.:
róma (Vall de Cardós).
    Etim.:
del llatí rumex, mat. sign.

2. ROMA topon.
|| 1. Ciutat de la Itàlia central, residència del Papa i capital del món catòlic; cast. Roma. Lo apostoli de Roma, Desclot Cròn., c. 134. De la casa del emperador de Roma, Muntaner Cròn., c. 2. Porsenna... tenia assetiada Roma, Metge Somni iv. Si molts n'auràs, poràs tornar Papa de Roma, Turmeda Amon. La cort de Roma | haurà sentir | e departir | tan gran error, Spill 2772. L'Església de Roma: l'Església catòlica.
|| 2. Llogaret de Llofriu (Empordà).
    Loc.
—a) No haver d'anar a Roma per la penitència o No anar-se'n a penedir a Roma: esser castigat per si mateix, sense haver-ho d'esser per altri; esser castigat immediatament.—b) Anar a Roma per tot: llançar-se decididament a una empresa difícil.—c) Anar a Roma i no veure el Papa: anar a un lloc i tornar-ne sense haver vist les coses principals d'aquell lloc o sense haver realitzat l'objectiu principal del viatge.
    Refr.
—a) «Si tots els penedits poguessin anar a Roma!»: es diu referint-se a algú que ha fet malament una cosa per inexperiència.—b) «Demanant demanant, troben Roma» (o «van a Roma»): es diu referint-se a algú que ha d'anar a un lloc sense saber-ne el camí.—c) «Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna»: vol dir que si una persona és de poc enteniment, no li val de res tenir contacte amb gent sàvia i refinada.—d) «Roma no es pogué fer en un dia» (Tirant, c. 199): significa que les coses importants necessiten temps per a portar-se a terme.
    Etim.:
pres del llatí Roma, mat. sign.

1. ROMÀ, -ANA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de Roma; cast. romano. D'aquests n'i hach de romans..., e n'hi hach de napoletans, Muntaner Cròn., c. 88. Los romans són stats los majors hòmens del món, Eximenis Dotzèn, c. 361 (Aguiló Dicc.). Mentre les romanes visqueren pobrament, observaren ab subirana diligència castedat, Metge Somni iii. Semivestit ab túnica, com un romà, Vilanova Obres, iv, 102. A la romana: a la manera de Roma o dels romans. Sis càlsers prou bons, sinc de plata blanca y un de sobredorat fet a la romana, doc. a. 1603 (arx. del santuari de St. Magí). Cabells a la romana: cabells tallats horitzontalment per darrera. Xifres romanes o Nombres romans: signes emprats pels romans per a escriure els nombres: I (1), V (5), X (10), L (50), C (100), D (500), M (1.000). L'Església romana: l'Església catòlica, el cap de la qual és el Papa, resident a Roma. La fe romana: la fe ensenyada per l'Església catòlica. Com en la sancta fe romana sia hom pus occasionat a fer bé... que en nulla altra creensa, Llull Cont. 329, 28. Per tal que crega los articles de la sancta fe cathòlica segons l'Església Romana, Llull Blanq. 6, 11.
Romà: a) Nom propi d'home; cast. Romano, Román.b) Llin. existent a Campdevànol, Gombrèn, Borredà, Manlleu, Barcelona, Selva del C., Albesa, Artesa de S., etc.—c) topon. Sant Romà d'Abella: poble de la Conca de Tremp. Sant Romà de la Clusa: poblet del terme del Castell de l'Areny (Berguedà). Sant Romà de Tavèrnoles: llogaret del terme de Llavorsí (Pallars Sobirà).
    Refr.

—«Per sant Romà, la neu al pla».
    Fon.:
rumá (or., men., eiv.); romá (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí Romānus, mat. sign.

2. ROMÀ, -ANA m. i f.
Nadiu de Romana de Tarafa (Vall de Novelda).