Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ronyó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

RONYÓ (i dial. renyó i rinyó). m.
|| 1. Cadascun dels dos òrgans glandulars, de forma arquejada, situats a la regió lumbar interna del cos de l'home i de molts d'animals, i destinats a produir i segregar l'orina; cast. riñón. Negun carnicer no gos metre tela ni greix en rinyó de neguna bèstia, doc. a. 1313 (BABL, xii, 377). En les carabaces... hi meta hom let d'amenles, per tal que no noguen als ronions [sic] e a la vexigua, Arn. Vil. ii, 161. Maiorment val a la pedra que's fa als rinyons, Medic. Part. 163. Bons companyons | qui los renyons | tenien calts, Spill 4564. Les arenes se engendren en los ronyons, Albert G., Ques. 39 vo. Y a mal de renyons faixau-vos la cama, Proc. Olives 263. Se li avia posat un dolor als ronyons, Víct. Cat., Ombr. 62.
|| 2. Objecte semblant a un d'aquells òrgans glandulars; cast. riñón. a) miner., Congregació ovoidal o cilíndrica engastada en una roca.—b) Pedra de riu de forma de ronyó i de color vermellós; cast. riñón de río.c) La part del llagut on aquest pren corba per donar començament a les bandes (Mequinensa).—d) La part plena, d'una volta o d'un arc, des de l'arrancament fins al nivell de la clau (Mall.); cast. enjunta, riñón.e) Protuberància a manera de banya, que es forma al pa mentres cou; com més ronyons hi ha en el pa, més ben cuit sol estar aquest (Urgell, Segarra, Conca de Barberà).
|| 3. fig. La part més interna o central d'un terreny, país, etc.; cast. riñón. a) Renyó de blat: el tros millor d'una blatera (mall.).
    Loc.
—a) Tenir ronyó tapat: estar molt gras (Mall.).—b) Tenir ronyons: tenir coratge.—c) Tenir bon ronyó, o el ronyó cobert, o el ronyó clos: esser ric, posseir abundància de mitjans econòmics.—d) Arrabassar un ronyó a algú: fer-li pagar molts de diners o fer-li lliurar una cosa que li sap molt de greu amollar.—e) Costar un ronyó: costar molt car.—f) De ronyó clos: de gran força o valor, de gran qualitat. Axò es una carrera de renyó clos!, Alcover Rond. ii, 270.
    Refr.
—a) «Dels dolors dels ronyons en surten minyons»: es refereix als dolors del part.—b) «Per Sant Simó, se sembra de ronyó; per Sant Martí, se sembra de mesquí» (Sanchis Cal. 133).
    Fon.:
ruɲú (Ross., Conflent); ruɲó (Agullana, Besalú, Gironès, Pobla de S., Bages, Plana de Vic, Vallès, Barc., Camp de Tarr., Conca de Barberà, Men., Eiv.); roɲó (Vall d'Àneu, Tremp, Organyà, Cala de l'Ametlla, Sueca, Ador, Sanet, Mall.); reɲó (Sort, Oliana, Artesa de S., Balaguer, Gandesa, Valljunquera, Llucena, Val., Xàtiva, Alcoi); raɲó (Tortosa, Amposta); rəɲó (Mall.); riɲó (Cadaqués, Vall de Barravés, Tremp, Tamarit, Fraga, Aiguaviva d'Aragó, Morella, Cinctorres, Pego).
    Intens.:
—a) Augm.: ronyonàs, ronyonarro.—b) Dim.: ronyonet, ronyonetxo, ronyonel·lo, ronyoneu, ronyoní, ronyoniu, ronyonoi.—c) Pejor.: ronyonot.
    Sinòn.:
|| 1, corró.
    Etim.:
del llatí vg. *reniōne, derivat de rene, mat. sign. ||1.