Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rossinyol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ROSSINYOL m.
|| 1. Ocell de la família de les turdines, del gènere Luscinia, i principalment el Luscinia megarhynchos, de color gris rossenc per damunt, cendrós clar pel pit i ventre, de coa llarga i tarsos curts, considerat com el millor cantaire dels ocells; cast. ruiseñor. Nosaltres veem que'l rossinyol, ja sia que sia encarcerat e pres en la gàbia, per tot assò no's lexa de cantar e d'alegrar, Llull Cont. 109, 19. Un russinyol estava en un arbre fullat e florit, Llull Blanq. 56, 4. Lo seu nom... ja'l loen los ocells, lo rossinyol a miga nit, les oronetes abans del dia, Sermons SVF, i, 115. Deixau-me, rossinyols, per festejar-lo, | la dolça llengua d'or, Verdaguer Idilis.
|| 2. Nom de diferents espècies del gènere Sylvia, d'ocells de la família dels sílvids. a) Rossinyol de muralla: l'espècie Sylvia phoenicura (Garrotxa); cast. caudirrojo.b) Rossinyol bord: l'espècie Sylvia hortensis; cast. curruca, andahuertas.c) Rossinyol bastard: l'espècie Sylvia Cetti (Garrotxa); cast. curruca.d) Rossinyol mascarat: l'espècie Sylvia orphea (Gir.).—e) Rossinyol d'aigua: l'espècie Sylvia turdoides; cast. ruiseñor de pantano.f) Rossinyol de cànems: ocell de l'espècie Curruca hypolais (Griera Tr.).—g) Rossinyol d'estany: l'espècie Motacilla paludicola (Griera Tr.).—h) Rossinyol d'hivern: l'espècie Motacilla modularis (Griera Tr.).
|| 3. Refilet semblant al cant del rossinyol; cast. gorjeo. Si'l pinsà fa rossinyols, | los ocells vindran a vols, poema a. 1866 (Aguiló Dicc.).
|| 4. a) Planta primulàcia de l'espècie Primula vulgaris (Cat.); cast. primavera.b) Planta iridàcia de l'espècie Gladiolus segetum (Men.); cast. espadilla, gladiolo.
|| 5. a) Bolet agaricaci de l'espècie Cantharellus cibarius, de color groguenc, petit però molt bo (Gir., Emporda, Garrotxà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès); cast. rebozuelo.b) Bolet comestible, de l'espècie Hydnum repandum, de color blanc per dintre i groc blanquinós per fora, amb la cara superior abonyegada.—c) Rossinyol bord: bolet de l'espècie Pleurotus olearius (La Cellera, ap. Masclans Pl. 189).—d) Rossinyol negre: bolet de l'espècie Craterellus cornucopioides (La Cellera).—e) Rossinyol de pi: bolet molt semblant al rossinyol (|| 5a); es cria pels pinars (Guilleries).
|| 6. Peix de l'espècie Crenilabrus pavo (Val., ap. Esteve Voc. peixos 157).
|| 7. Ferro llarg i prim, doblegat per un extrem, que serveix per a fer córrer i obrir els pestells dels panys, quan manca la clau vertadera; cast. ganzúa. Dels lladres amb màscares, llinternes sordes, revòlvers i rossinyols, Carner Preu, i, 20.
|| 8. Guarda de ferro que tapa el pany per evitar que els nois trapelles o altres persones malintencionades l'obstrueixin (Manresa).
|| 9. Cantiret dins el qual es posa aigua, i bufant-hi pel broc petit, fa un siulet tremolós semblant al cant dels ocellets; cast. pito. Crompa pelaïlles y anisos y un rosiñol de testo pa el mañaco, Cañís 98.
    Loc.
—a) Cantar (refilar, etc.) com un rossinyol: cantar molt bé. Acompanyen el Rd. Sr. Vicari tot un estol d'al·lotea cantant com a rossinyols, Alcover Cont. 215.—b) ¿L'has sentit, a aquest rossinyol?: es diu referint-se a algú que acaba de dir una cosa estranya o de gran interès (Mall.).
    Cult. pop.
—El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena refilar, xericar, xivicar (Verdaguer Folkl. 28). Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent rústica inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dóna totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!» (Verdaguer Folkl. 23); «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!» (Gomis Zool. 369). En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrera. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!» (Rev. Cat. i, 88).—Ball del rossinyol: varietat del ball pla, ballat al so de la cançó del rossinyol: «Ball rodó, | Caterineta Caterineta, | ball rodó, | Caterineta Caterinó; | una guixa i un fesol, | ballarem lo rossinyol; | a les portes de Maria, | cantarem l'Avemaria» (Dicc. Dansa 419).
    Refr.

—«El rossinyol, gàbia no vol»: es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat.
Rossinyol: topon., nom d'un torrent que passa pel terme d'Òdena.
Rossinyol (escrit també Russinyol, i incorrectament Rusiñol): llin. existent a Hostalric, Borredà, La Baells, La Garriga, Perafita, Barc., Mall., Men., etc. Den Bernat Rossinyol, Muntaner Cròn., c. 23.
    Fon.:
rusiɲɔ́ɫ (pir-or., or., Tremp, Ponts, Tamarit de la L., Falset, Tortosa); rosiɲɔ́ɫ (Organyà, Gandesa, Calasseit, Morella); rosiɲɔ̞́ɫ (Cast., Val., Al., Palma, Manacor); rusiɲɔ̞́ɫ (Inca, Llucmajor, Petra); rusiɲɔ́l (Alg.); roziɲɔ́ɫ (Aiguaviva d'Aragó); rusəɲɔ̞́ɫ (Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: rossinyolàs, rossinyolarro, rossinyolango.—b) Dim.: rossinyolet, rossinyoletxo, rossinyoleu, rossinyolí, rossinyoliu, rossinyolengo, rossinyolingo, rossinyoló, rossinyoloi, rossinyolinet, rossinyolinoi.—c) Pejor.: rossinyolot.
    Var. ort.
ant.: rossinoll (Tres. Pobr. 13); rocinyor (Flos medic. 123 vo).
    Etim.:
del llatí vg. *rusciniŏlu, var. de *lusciniŏlu, dim. de luscinĭa, mat. sign. ||1. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.