Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rovelló
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROVELLÓ m.
|| 1. Bolet de l'espècie Lactarius deliciosus, de color vermell morat amb taques verdoses si és tocat del sol, amb ratlles radiades sota el barret i amb la cama molt curta; en ferir-lo, segrega un suc vermellós; es fa a colles a la part més assolellada de les pinedes, a la tardor; és de carn consistent, comestible, generalment molt saborós (pir-or., or., occ., val.); cast. níscalo. Arrelat en mitj del pati com rovelló disforme, Pons Auca 289. Mare de rovelló: nom que es dóna als rovellons més primerencs. a) Rovelló de cabra: bolet de l'espècie Lactarius torminosus, anomenat també pixacà, poc saborós.—b) Rovelló de roure: bolet que es cria al peu dels roures i no és bo per a menjar (Morella).
|| 2. Bolet en general (Calasseit, Tortosa); cast. seta.
|| 3. Brou que s'ofereix als nuvis (Grandó Voc. ross.).
|| 4. adj. Blat rovelló: varietat de blat molt petit, roig, d'espiga prima (Mall.). La vella pastera on tova | el pa de blat roveyó, Riber Sol ixent 57.
Rovelló: llin. existent a la Parròquia de Ripoll, Salomó, Malgrat, Sabadell, Olesa de M., etc. També existeix Rovelló (pronunciat Roveió) com a malnom a Mallorca.
    Loc.
—a) Conservar-se com un rovelló: mantenir-se ben conservat, sense envellir.—b) Fer el rovelló: quedar un cremalló al cap del ble del llum (Maldà, ap. Griera Tr.).
    Refr.
—a) «A tot arreu se fan bons rovellons»: significa que pertot hi ha noies boniques (Penedès).—b) «De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló»: vol dir que el rovelló és el bolet més saborós.
    Fon.:
ruβəʎó, ruβəјó (or.); roβeʎó (occ., Val.); ruvəʎó (Tarr.); roveʎó (Cast., Al.); reβuʎó (Turís); ɾuβió (Blanes).
    Etim.:
derivat de rovell.