Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sóller
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SÓLLER topon.
Ciutat situada a la part Nord de l'illa de Mallorca. Habitador de la vall de Soyler, doc. a. 1369 (Hist. Sóller, ii, 22).
    Fon.:
sóʎə (mall.). Es pronuncia sempre amb o tancada. La pronúncia Sòller, amb o oberta, freqüent entre catalans del Principat, és una pronúncia falsa.
    Etim.:
desconeguda. L'origen que vulgarment se li atribueix, considerant Sóller com a procedent de s'olla i explicant-ho per la forma gairebé circular del seu port, és una de tantes etimologies improvisades pel vulgus, a la qual contradiu la o tancada (que en olla és oberta) i la -r- del derivat solleric (la qual r no existiria si el mot originari fos olla). A documents molt antics trobam sempre la -r, cosa que demostra que aquesta consonant forma part del radical del mot. D'on ve aquest, però, és cosa que per ara no podem aclarir. Probablement és d'origen pre-romà, i agregable a la sèrie de topònims mallorquins que tenen la terminació àtona -er (Bóquer, Cúber, Búger...).