Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sant
veure  2. sant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SANT, SANTA adj. i subst. m. i f.: cast. santo.
I. adj.
|| 1. Venerable, inviolable per la seva altesa religiosa o perfecció espiritual. Com hom s'ajonolla... e fa lo sant senyal de la crou, Llull Cont. 315, 6. Lo sant home qui'ls dix la missa preicà, Llull Blanq. 1. A una santa festa que hom apella de santa Trinitat, Llull Felix, pt. i, c. 4. Reeba los sagraments de santa Esgleya, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 174). Saben en qual manera l'Esperit Sant proceheix del Pare e del Fill, Metge Somni iii. Amistat vertadera és cosa molt santa, Genebreda Cons. 111. Seguí la vida del pare, e fo fembra molt santa, Eximplis, i, 249. Bons y sants són los sermons, Cons. casada 86. Contemplant el sant bisbe que s'hi mostra, Canigó i. Inflama els cors humils en santa embriaguesa, Alcover Poem. Bíbl. 69. Terra Santa: la regió de Palestina, on visqué Jesucrist. El Sant Sepulcre: el sepulcre de Jesucrist. Els sants Pares: els patriarques de la Llei antiga i els doctors dels primers segles de l'Església, que escriviren sobre els misteris i dogmes de la religió. El Sant Pare, o el Pare Sant (i antigament el Sant Apostoli): el Papa. Lo Sant Apostoli e los cardenals, Llull Cont. 346, 4. Intrà en la present ciutat un legat del sant Pare, Ardits, iii, 4. Ni es Sant Pare de Roma, Ruyra Parada 33. Setmana Santa: la setmana que precedeix immediatament a la festa de Pasqua i durant la qual l'Església commemora la passió i mort de Jesucrist. Dies sants: els dies de la Setmana Santa.
|| 2. hiperb.: a) Molt bo, laudable. Has fet una santa cosa, Roq. 2. Un sant home: un home de molt bona voluntat o conducta. Encara no em puch explicar es motiu que el mogué, an aquest sant homo, Maura Aygof. 6. Després d'es mort vendran ses antorxes, santa dona!, Alcover Cont. 17. Donar la santa nit: saludar dient «passeu una santa nit». Eren nou hores ben tocades quan tots se varen donar la «santa nit», Massó Croq. 73. Aquesta santa nit: manera d'indicar la nit present quan es demana acolliment o hostalatge per a passar-la. ¿No mos daríeu posada per aquesta santa nit?, Alcover Rond. iv, 121.—b) Molt complet. Tot el sant dia (o tota la santa nit): el dia ben sencer, la nit ben sencera. Y tot lo sant dia delay delay de Son Metlo a Son Catetlo, Aguiló C., Rond. de R. 13. Y ells dos tota la santa nit perdien s'ase y ses magranes festetjant, ibid. 17. Donar a algú una santa bufetada: donar-li una bufetada molt forta (Barc.). «Ha caigut i s'ha fet un sant bony» =s'ha fet un bony molt gros (Barc.).—c) Exacte, just, precís (aplicat al temps). En aquell sant moment: en aquell moment precís (Empordà).
II. || 1. m. i f. Persona que gaudeix de la visió beatífica; especialment, la persona que l'Església ha declarat que és al cel. Qui vós no ama, no és amat ni per los àngels ni per los sants de glòria, Llull Cont. 324, 27. A honor e a reverència... de tots los sants et santes de paradís, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 161). Si ella clamava, venien los Sants, Costa Poes. 28. Tots Sants: festa que se celebra el primer de novembre. Era pels volts de Tots Sants, Ruyra Parada 12. El dia del Sant, o simplement el Sant, d'algú: el dia en què l'Església commemora un Sant determinat, i en què els qui porten el seu nom fan festa. S'acostava el sant de l'amo, Vilanova Obres, iv, 19. a) S'aplica com a epítet precedint un nom propi de persona que ha estat canonitzada; cast. san. Mossènyer Sant Paul, Pere IV, Cròn. 19. L'estelada polsinosa del camí de Sant Jaume, Ruyra Parada 32. A Santa Rita de Càsia li he de fer una novena, Guinot Capolls 57.
|| 2. Figura que representa una persona canonitzada, sia en escultura, sia en pintura o gravat. ¿Capelleta? No té sant, Penya Poes. 212. Mirava els sants d'hermosa talla, Rosselló Many. 182. a) iròn., Sant de pallissa o de paper d'estrassa o de pastalluna: home hipòcrita, que fingeix bondat.
|| 3. Estampeta de tema religiós. «Quan seré frare et donaré un sant»: es diu humorísticament per donar les gràcies prometent una compensació que no ha de venir mai.
|| 4. (en llenguatge vulgar o infantil) Estampa o gravat en general; figura d'una revista, etc. «Tu no llegeixes; només mires els sants».
|| 5. Cadascuna de les dues cares d'una capsa de mistos, que els infants empren per a jugar (Empordà)
|| 6. En la milícia, nom d'un sant o altra paraula que es pren convencionalment com a senyal per a reconèixer els militants amics, que saben el secret del dit nom. Donar el sant, o el sant i senya: pronunciar el dit nom o mot que serveix de senya entre militants d'un mateix partit, d'una mateixa unitat, etc. a) En llenguatge d'argot, donar el sant és anunciar, donar notícia d'una cosa secretament. L'alcalde..., així com li donaren lo sant de que havien ya possat als matons in domo Petri, Rond. de R. Val. 74. El que dóna el sant, anomenat santer, és el que insinua el lloc ont se pot anar a robar, Vallmitjana Crimin. 29.
Sant: llin. existent a Artés, Badalona, Casserres, etc.
    Loc.
—a) Déu te faci sant (o sant i bo): fórmula de benedicció que es pronuncia quan algú besa mans a un familiar, o quan fa un esternut.—b) Santa paraula!: es diu per manifestar aprovació completa d'allò que algú ha dit.—c) Santa Maria val!: exclamació de gran sorpresa o de protesta. Ha Sancta Maria val!, dix Tirant, jamés en tota la mia vida pensí fer cas de tració, Tirant, c. 67.—d) Santa bona Maria!: exclamació per a indicar l'acabament total d'una cosa de la qual no cal parlar més (cast. sanseacabó).—e) Despullar un sant per vestir-ne un altre: privar algú o alguna cosa d'allò que li pertany, per tal d'aplicar-ho a alguna altra persona o cosa.—f) No saber a quin sant encomanar-se: estar perplex, no saber què fer.—g) A bon sant t'encomanes!: es diu a algú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajut o l'amistat de persona que més el pot perjudicar que ajudar.—h) ¿A quin sant?: es diu per manifestar estranyesa per allò que algú proposa.—i) No sé quin sant m'ha ajudat (o quin sant m'ha volgut bé, o amb quin sant he tingut bo): es diu per manifestar estranyesa davant el bon resultat que s'ha obtingut d'una cosa perillosa o difícil.—j) No sé quin sant em deté: es diu amb irritació i al mateix temps amb contenció, per indicar que es reprimeix l'impuls d'agredir o d'obrar violentament.—l) Tenir el sant d'esquena: estar de mala sort, tenir la fortuna adversa.—m) Algun sant s'ha trencat el coll: es diu quan passa alguna cosa considerada molt anormal.—n) No hi ha sant que hi pari (o que hi habiti): es diu d'un lloc on fa de mal estar.—o) Bo està el sant per a fer un miracle!: exclamació amb què s'indica que algú no està disposat o en condicions de fer allò que li demanen.—p) No esser sant de la devoció d'algú: no esser-li simpàtic.—q) Tenir paraules de sant i obres de diable: esser molt hipòcrita.—r) No és sant i fa miracles: es diu d'algú que resol una cosa considerada molt difícil (Empordà).—s) Tant és que diguis «santa» com «salva»: es diu a algú per significar-li que tant si fa una cosa com una altra, no resoldrà res (Empordà).
    Refr.
—a) «Tots els sants tenen capvuitada»: es diu en sentit propi, volent significar que fins a la vuitada hi ha temps de felicitar pel sant del nom.—b) «Cadascú prega (o capta) pel seu sant»: vol dir que cada persona s'esforça per obtenir el seu propi benefici o que s'ocupa d'allò que l'interessa directament.—c) «Passat el sant, passada la festa»: significa que en haver passat el dia o l'oportunitat de no treballar, cal tornar al treball.—d) «Xiquet sant, gran festa» (val.); «D'un petit sant fan una gran festa» (men.): es diu d'algú que fa molt de soroll o dóna molta importància a coses que no en tenen.—e) «A sants i a minyons, no els prometis que no els dons» (o «no promets que no dons»): es diu per recomanar el compliment d'allò que s'ha promès als infants.—f) «Els sants, de lluny, fan més miracles»: significa que se sol fer més cas de les persones absents o llunyanes que de les que es tracten cada dia (Morella).—g) «Sant que dóna, fa miracles»: vol dir que la gent té gran respecte a aquells qui són esplèndids donadors.—h) «En veure el sant, ja poden veure el miracle»: es diu per aquelles persones que amb llur aspecte ja donen a conèixer llur caràcter i llurs defectes.—i) «Sant que no és vist, no és adorat»: significa que el qui vol que el respectin, cal que es deixi veure actuar.—j) «Si sant vols esser, els altres t'ho han de fer» (o «a casa teva t'ho han de fer»): indica que no basta esser bo o tenir mèrits, sinó que cal que els altres els reconeguin.—l) «Quan els sants fan miracles, llicència tenen de Déu»; «Quan Déu no vol, els sants no poden»; «Estigues bé amb Déu, i riu-te dels sants»: signifiquen que cal obrar segons la voluntat de Déu encara que no sembli concordar amb la de la gent que es considera bona.—m) «Feliç el sant que té un bon predicador!»: es diu per aquelles persones que tenen més bona propaganda que mèrits (Men.).—n) «A cada sant, la seva candela»: significa que cal distribuir les coses de manera equitativa.—o) «Segons el sant, el cant»; «Segons els sants, els encens»; «Segons el sant, la peanya»; «Segons el sant, fan la festa»: indica que les coses i les accions han de tenir la deguda proporció amb l'objecte al qual s'apliquen.—p) «Qui ha fet el sant, que faci l'altar» (o «que faci la peanya», o «que faci els miracles»): vol dir que el qui té la culpa o responsabilitat d'una cosa, cal que en sofreixi les conseqüències.—q) «Qui dóna per als sants, no pensa donar-ho a tants»; «Qui fa caritat als sants, no pensa fer-ne a tants»; «Pregar per sants, mes no per tants»: significa que la generositat té un límit.—r) «Bonica la santa, però millor la presentalla»: es diu referint se a alguna cosa on predomina la part accessòria damunt la principal.—s) «Bon sant, bona beguda»: vol dir que el dia d'un sant assenyalat cal fer bona festa de menjar i beure (Puigcerdà).—t) «Quan n'hi ha pel camp, n'hi ha pel sant»: indica que quan hi ha abundància de mitjans, n'arriben els beneficis pertot.—u) «Per Tots Sants, capes i mocadors grans»; «Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes»: es refereix al fred i humitats que comença a fer intensament en venir el novembre.
    Fon.:
sán, sántə (pir-or., or.); sán, sántɛ o sánta (occ.); sánt, sánta (val.); sánt, sántə (mall., men.). En l'ús proclític de sant com a títol aplicat a un nom propi, existeix la pronúncia sənt, səntə (bal.) i sent, senta (val.). Vegeu el que diem sobre aquesta pronúncia en el paràgraf «Var. form.» d'aquest mateix article.
    Intens.:
santàs, -assa; santet, -eta; santiu, -iua; santarro, -arra; santot, -ota.
    Var. ort.
ant.: sanct (grafia freqüentíssima des del segle XII fins al XVI); san (Graal 82), pl. sans (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 291).
    Var. form.:
la variant sent, efecte de la relaxació de la a, és molt freqüent en posició proclítica davant un nom propi, i presenta les variants ortogràfiques senct i sen en el català antic. Lo dia de sen march, doc. a. 1242 (Pujol Docs.); Paròchia de Senta Maria, Capbr. Ribes 1283; En la festa de Sent Aloy, doc. a. 1298, ap. Col. Bof. xi, 23; Anaren-se'n a Senct Climent, Muntaner Cròn., c. 23; La bandera de sent Francesch, Turmeda Diuis. 15. També apareix usada la forma sent davant noms que no són personals: Los maestres de sent eglésia, Hom. Org. 2 vo; Los hòmens religiosos, los quals són de senta vida, Llull Cont. 110. Molt rarament es troba sent en posició forta, com en aquest passatge: Oh Senyor dels senyors, o Sent dels sents!, Llull Cont. 123, 19.
    Etim.:
del llatí sanctum, mat. sign.

2. SANT
Forma que erròniament figura en el Diccionari Aguiló com a pròpia de Mallorca i equivalent a «tio, oncle» en locucions com el sent Tòfol = el tío Cristóbal. Es una mala interpretació del mot sen, de tractament de camperols vells, que ve del llatí sene, ‘vell’.