Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sardana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SARDANA f.
Dansa catalana que ballen tants dansaires com es vulgui, agafats per les mans i formant una rodona; cast. sardana. Que's prohibescha lo ball de la sardana y altres balls desonests, doc. a. 1552 (ap. Corominas DECast, iv, 149). Sonants cansons inhonestes e ballant sardanas, doc. a. 1573 (Amades Sard. 34). Hi hagués sarau... va començar amb el ball de dos a dos en vàries danses o amb la Cerdana, en la qual hi entren tots els que hi caben, doc. a. 1625 (ibid. 41). La sardana és la dansa més bella | de totes les danses que es fan i es desfan, Maragall Obres, i, 165. Sardana curta: la forma antiga de la sardana, composta de 24 compassos (vuit de curts i setze de llargs). Sardana llarga: variant moderna en què la dansa es pot prolongar en un nombre indefinit de compassos. Sardana empordanesa: varietat de sardana en què els balladors es mouen cap a l'esquerra. Sardana selvatana: aquella forma de sardana en què els dansaires es mouen cap a la dreta.
    Loc.
—a) Haver-hi una bona sardana: haver-hi molta feina (Empordà).—b) Esser més llarga la sardana que el contrapàs: tenir més volum la part accessòria que la principal.
    Fon.:
səɾðánə (or.); saɾðána (occ., val.).
    Etim.:
desconeguda. Sembla relacionable amb l'adjectiu cerdà (i a documents antics apareix escrit cerdana, no sols en català sinó també en castellà), cosa que inclina a creure que és una dansa procedent de la Cerdanya. No hi ha, però, prova documental d'aquesta procedència. El fet és que a mitjan segle XIX la sardana es conservava gairebé únicament a l'Empordà (i no era coneguda a la Cerdanya); el fet d'haver compost una sardana el mestre Clavé va fer que aquesta dansa fos coneguda a Barcelona i a altres contrades, i començà a estendre's per moltes comarques catalanes; durant el segle XX ha continuat estenent-se fins arribar a tot el territori del Principat i al Rosselló. Per a la descripció coreogràfica i musical i per a més dades històriques, vegeu els llibres Com es balla la sardana d'Aureli Capmany, La Sardana de Joan Amades i el Diccionari de la Dansa de Pujol-Amades.