Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sarro
veure  2. sarro
veure  1. sarró
veure  2. sarró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SARRO m.
Planta de l'espècie Chenopodium bonus-Henricus (Andorra, Vall de Cardós). V. sarró, || 8a.
    Etim.:
de sarró, per regressió a causa d'haver-se interpretat la desinència -ó com a sufix diminutiu.

2. SARRO m. (castellanisme)
|| 1. Matèria fosfàtica que s'endureix dipositada a la corona de les dents; cast. sarro.
|| 2. Solatges de cafè ja bullit que es tornen bullir per treure'n les deixalles de substància (Berga); cast. sarro.

1. SARRÓ (ant. escrit també cerró). m.
|| 1. Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc.; cast. zurrón. Porten un cerró de cuyro, Desclot Cròn., c. 79. Manats alforrar los peons... e que lexen tots los serrons, Jaume I, Cròn. 133. Y encara'n darien la clocha de ales | y ab ella, de tornes, lo vostre cerró, Proc. Olives 246. I en el sarró la cítara dugué per companyona, Alcover Poem. Bíbl. 66. Axí com li he presos es bous, li prendré es serró des doblers, Alcover Rond. i, 171. a) fig. Diners estalviats o guardats. Saludarem es nebots qui cerquen pescar es sarró del tio, Ignor. 9.
|| 2. Morrió, recipient d'espart o de tela que apliquen als morros d'una bístia i serveix per a donar-li menjar (Xàtiva); cast. morral.
|| 3. Sac de pell de cabra que forma la caixa de ressonància de les xeremies o cornamusa (Artà); cast. pellejo.
|| 4. Placenta (Biar).
|| 5. Bossa que forma l'espiga d'un cereal en congriar-se (Sueca, Xàtiva).
|| 6. fig. Tip, panxó; cast. atracón. E va's fer un cerró de la let, que may no avia tant aletat de sa mare, e quant l'infant fou fart la mare lo pres, Pere Pasqual, Obres, i, 46.
|| 7. fig. Pallissa, tupada; cast. tunda. «Li ha donat un sarró que l'ha cuidat a matar».
|| 8. a) pl. Planta salsolàcia de l'espècie Chenopodium bonus-Henricus, de rizoma gruixut, tija dreta i robusta, fulles llargament peciolades alabardades triangulars o sagitades, glomèruls verdosos densos agrupats en panícula terminal espiciforme, i llavor bruna, llisa, lluenta, de marge obtús (Cerdanya, Ripollès, Pallars); cast. zurrones, pie de ganso.b) Sarró de pastor: planta de l'espècie Capsella bursa-pastoris (V. bossa de pastor); cast. paniquesillo.
Sarró: llin. existent a Avinyonet, Tarabaus, Barc., Barberà, Montblanc, Valls, Torrefeta, etc.
    Loc.
—a) Portar algú al sarró: portar-lo a l'esquena o damunt l'espatlla, al voltant del coll (Maestrat, Morella); cast. llevar a cuestas.—b) Dur un bon sarró: portar una bona provisió (Men.).—c) Buidar el sarró: confessar-se, netejar-se de pecats.—d) Portar un sarró d'anguiles: portar un nen el culet brut de caca (Empordà).—e) Un sarró: una gran quantitat. Ne sabia un sarró, de rondalles, Ruyra Pinya, i, 50.—f) Fer-ne un sarró, d'algú: matar-lo violentament, agredint-lo (Mall.).
    Refr.
—a) «Salut i quietud, s'escudella espessa i es sarró feixuc»: enumeració de les quatre coses que fan viure bé (Mall.).—b) «Ni per fred ni per calor, no deixis la capa ni el sarró»: indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.—c) «De massa abundor, ni bossa ni sarró»: significa que l'abundància excessiva fa que s'oblidin els hàbits d'estalvi i que es perdi allò que semblava que no s'havia d'acabar mai.
    Intens.:
—a) Augm.: sarronàs, sarronarro.—b) Dim.: sarronet, sarronetxo, sarronel·lo, sarroneu, sarroniu, sarronic.—c) Pejor.: sarronot.
    Var. ort.
ant. (incorrecta): saró (Un saro de drap blau, doc. segle XVI, Aguiló Dicc.).
    Sinòn.:
— || 1, taleca;— || 4, llit;— || 6, fart;— || 7, fart, jaco;— || 8a, blet de bosc, blet moll de bosc, armolla, peu d'ànec, peu d'oca;— || 8b, bosses de pastor, herba del pastorell, pa-i-formatge, formatgets, misèria, pala de formiga, sarronets, taleca de pastor.
    Etim.:
incerta; s'havia donat com a segur l'origen àrab ṣurra, ‘bossa de diners’, però sembla preferible relacionar sarró amb el basc zorro, ‘sac’, ‘talec’ (vegeu el raonament de Corominas DECast, s. v. zurrón).

2. SARRÓ m.:
V. serró.