Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  saviesa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SAVIESA f.
|| 1. Ciència profunda; coneixença justa de les coses; cast. sabiduría. Saviesa és proprietat per raó de la qual savi entén, Llull Am. 100 Yo Salamó... qui obtinguí la saviesa, Spill 15941. Són pous de saviesa, Verdaguer Flors Mar. 96. Llibre de la Saviesa: un dels llibres de l'Antic Testament, escrit per Salomó. Diu lo libre de sauiesa, Serra Gèn. 9.
|| 2. Seny pràctic, capteniment assenyat; cast. cordura, sensatez. Tant jove de totes bones savieses complit, Muntaner Cròn., c. 291. Jo confiu de la vostra saviesa e fe, Valter Gris. 4. Loharen molt la saviesa del dit Papírius, Scachs 20. Vostra saviesa: tractament que es donava als membres de corporacions directives de la comunitat. Segons bé sab vostra saviesa, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 170). Trametem a vostres honorables savieses lo noble en Guillem de Sentapau, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 124).
|| 3. Acció pròpia d'home savi o sensat; cast. sensatez. Ab home foyl no cregues fer sauieses, Llull Mil Prov. 411. Hanch senyor del món no féu millor saviesa com féu lo rey Carles, Muntaner Cròn., c. 66.
    Refr.

—«Poc parlar és saviesa».
    Fon.:
səβiέzə (Barc.). És paraula arcaica reintegrada a l'ús literari.
    Var. ort.
ant.: saviessa (Corbatxo 45); sabiesa (Faules Isòp. 38).
    Var. form.
ant.: saviea (Senyor savi, sobre totes saviees savi, Llull Cont. 60; Que's regís ab savihea, Spill 6326).
    Etim.:
derivat de savi amb el sufix -esa (<llatí -ĭtĭa).