Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sella
veure  2. sella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. SELLA f.
|| 1. ant. Cadira, seient; cast. silla, sede. La sella apostòlica, doc. a. 1309 (ap. Aguiló Dicc.). Los prelats e'ls altres clergues de la part sinistra en lurs seyles sien hondrats, Ordin. Palat. 187. Feu-li vestir de àbit pontifical e aprés assegut en la sella manà-lo degollar, Eximplis, ii, 148. Caygués de la tua sella de jaspis hun coltell, Faules Isòp. 25. Sella per los secrets de natura: moixina. Volem... con caminarem, sella per los secrets de natura e aquelles coses que hi serà necessàries fer secretament a les azembles portar, Ordin. Palat. 74.
|| 2. Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall, amb la superfície lleugerament còncava perquè hi pugui seure còmodament el qui cavalca; cast. silla. Es feta honor al cavall de bella sella e de bell arnès, Llull Blanq. 79. La seyla en què caualca lo cauayler significa seguretat de coratge, Llull Cavall. 25. Yo mon cors viu que'l rey de França en les sues selles que cavalcava portava a quartons lo senyal del senyor rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 37. No descavalcam, ans menjam sobre les selles, Pere IV, Cròn. 370. De la sella bota n'Oms, Picó Engl. 28. Sella acerada: sella guarnida d'acer. Quatre caualls sicilians molt grans e bells, ab les selles acerades e les brides totes daurades, Tirant, c. 60. Sella de guerra: la construïda especialment per al cavall que havia d'entrar en batalla. Los caualls encubertats..., testera de acer sens spasa ne altra maestria, sella de guerra ab streps desligats, Tirant, c. 137. Sella de mula o sella mular: la construïda especialment per a esser portada per una mula. Una cella mular, doc. a. 1417 (Aguiló Dicc.). Una cuberta de sella de mula, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Sella de trossa: la que porta unes alforges per a dur-hi coses de poc volum. Cavalcarà en un altre cavall ab una sella de trossa, e portar-nos-ha la trossa que serà lleugera, Muntaner Cròn., c. 89. Sella sardesca, sella turquesca, etc.: denominacions de diverses classes de selles construïdes a la manera de diferents països. Frare no cavalch sella turquesca, doc. a. 1292 (Miret Templers 362). Una sella sardescha de la mula negra, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Animal o bístia de sella: bístia destinada a esser cavalcada amb sella. Nos trametats X bísties de sella, doc. a. 1401 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238). De armes alcunas ne de rosins de sella, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13).
|| 3. Sella del bast: les fustes muntades que formen part del bast (Berga).
|| 4. Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrera, que tenen certes màquines filadores i que serveix per a regular la distància entre els dits corrons.
|| 5. Carenera de terrissa (Igualada, Vendrell); les teules grosses de la carena de la teulada (St. Feliu de Llobregat, ap. BDC, xx, 198).
|| 6. fig. Concavitat, forma curvilínia amb el centre més baix que els extrems (Bal.). «Aquest banc fa un poc de sella».
    Loc.
—a) No esser bo per a sella ni per a albarda: no servir per a res.—b) No poder arrancar sella: no aconseguir de millorar, de prosperar (Tarr.).
    Refr.

—«A qui no vol sella, Déu li do bast»: significa que els qui menyspreen una cosa solen haver d'acceptar-ne una altra de pitjor.
    Fon.:
séʎə (pir-or., or., bal.); séʎɛ, séʎa (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: sellassa, sellarra.—b) Dim.: selleta, selletxa, selleua, selliua, sellona.—c) Pejor.: sellota, sellot.
    Var. ort.
ant.: cella (Inv. Anfós V, 156; Isop Faules 41); cela doc. a. 1265, ap. Miret Templers 548); sela (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 273).
    Etim.:
del llatí sĕlla, mat. sign. |||| 1, 2.

2. SELLA topon.
Vila de 2.000 habitants situada a la comarca de la Marina.
    Refr.

—«Sella, beu aigua i fuig d'ella»: significa que en aqueixa vila hi ha bona aigua i res més (val.).