Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sever
veure  sèver
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SEVER, -ERA adj.
Rigorós, que no fa concessions o no té indulgència; cast. severo. Un altre temps regien unes ordenances més severes, Ignor. 4. Devant dels guardes severs i malcarats, Víct. Cat., Ombr. 39. L'Ofici imposava per lo sumptuós y sever, Rosselló Many. 157.
Sever: a) Nom propi d'home; cast. Severo.b) Llinatge català.
    Refr.

—«Per Sant Sever, fesols a fer» (o «faves a fer»).
    Intens.
superl.: severíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí sevērum, mat. sign.

SÈVER m.
Suc concentrat de les fulles de plantes del gènere Aloe; és d'aparença resinosa, de color groc fosc i de sabor molt amargant; cast. acíbar. Qual cosa és aquella que'ns met sucre dins l'esperit y amarga més que el sèver?, Pere Serafí 45. Vos fér la indiferència i vos fér el comentari de sèver del qui us discuteix, Vidal Mem. 32. Sèver sucotrí (o sicotrí): el suc de la planta Aloe succotrina. Prenets seuer sicotrí borax alum de ploma, Flos medic. 163.
    Var. form. i ort.:
acèver.
    Fon.:
sέβə (or.); séve (Cullera); sə́və (Mall.). La variant sèver sucotrí es pronuncia vulgarment səβésəkutɾí (Empordà) o səβétsəkutɾí (Vendrell). A Mallorca i Cullera el mot sèver s'usa només en la locució «més amarg que sèver».
    Etim.:
de l'àrab ṣibar, mat. sign.