Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  silvestre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SILVESTRE adj.
Pertanyent als boscs; que es cria naturalment als boscs o al camp; mancat de cultiu; cast. silvestre. L'ase silvestre menysprea la ciutat, Canals Carta, c. 7. Per los boschatges són enteses les persones qui són axí siluestres e rudals, Genebreda Cons. 169. Mel silvestre, Spill 12513. Qui diria que amb aquesta cara innocent poguessin esser tan silvestres!, Rusiñol Fulls 39.
Silvestre: a) Nom propi d'home; cast. Silvestre. Coman-la a mon senyor Sent Silvestre, Llull Cont. 366, 30.—b) Llin. existent a Palafrugell, Pals, Barc., Valls, Al., Elx, Eiv., etc.
    Cult. pop.
—La festa de Sant Silvestre i Santa Coloma s'escau el 31 de desembre, o sia, el darrer dia de l'any. Això li dóna un aspecte màgic que es reflecteix en les supersticions populars. La nit de Sant Silvestre és considerada la festa major de les bruixes i dels bruixots, en la qual se celebren les orgies presidides pel dimoni en forma de boc. Hi ha diversos refranys al·lusius a l'actuació de les bruixes en la dita nit: «Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra»; «Per Sant Silvestre, totes les bruixes van en destre»; «Per Sant Silvestre, agafa les bruixes pel cabestre». També es pren la nit darrera de l'any com a auguradora de l'anyada pròxima: la dita nit, es posen dotze clafolls de ceba arrenglerats, un per cada mes, amb un pessic de sal a dintre; l'endemà dematí, en els uns està la sal més humida que en els altres; el grau d'humitat de la sal indica els mesos que seran secs i els que tindran pluja (Serra Calend. folkl. 18). En el Ribagorça, la nit de Sant Silvestre es fan els casaments per al dia de Cap d'any i dels Reis: es reuneixen els joves del poble, posen dins un caixó o dins una barretina redolins amb els noms dels joves i altres amb els de les noies, i en treuen un dels uns i l'altre de les altres, i la parella que surt és la que s'ha de casar; segueixen traient parelles de redolins, fins que els han trets tots, i aleshores es comuniquen a les noies els noms dels respectius marits, sia enganxant el redolí a la porta de la noia, sia tirant-lo per una escletxa de la mateixa porta; el dia de Cap d'any cada noia ha de ballar amb el noi que li ha tocat en sort, i a certs llocs cal que ella el convidi a dinar o a beure.—Hi ha alguns refranys referents a la diada de Sant Silvestre (a part dels que ja hem citats referents a la part màgica): «Sant Silvestre és el darrer vespre»; «Sant Silvestre, l'any nou guaita a la finestra»; «Per Sant Silvestre, per la porta o la finestra»; «A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre» (o «lliga el burro pel cabestre»); «Sant Silvestre, porta l'any del cabestre».
    Fon.:
siɫβéstɾə (Barc.); siɫβéstɾe (Val.); siɫvéstɾə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí silvestre, mat. sign.