Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  simó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

SIMÓ (ant. Simon).
1. Nom propi d'home; cast. Simón. En Simon de Montfort, Jaume I, Cròn. 8. Fo festa dels benaventurats apòstols sant Simon e Judes, Muntaner Cròn., c. 291. Y vent Simó Pere en mig tal gabella, Passi Cobles 13.
|| 2. Simó: llin. existent al Bruc, Barc., Almacelles, Vinaròs, Benassal, Almassora, Val., Llíria, Al., Pedreguer, Mall., Men., etc. La variant Simon és llinatge existent a Esponellà, Fontcoberta, Vulpellac, Berga, Igualada, Agramunt, Valls, etc.
    Loc.

Fer el Simon de l'ombra (Empordà) o de l'oncle (Lluçanès, Ripollès): fer l'orni, el desentès.
    Refr.
—a) «Per Sant Simó, mor la mosca i el moscó».—b) «Per Sant Simó i Sant Judes, treu els bous de les cobertures».
    Etim.:
del nom bíblic Simon.