Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sopa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SOPA f.
|| 1. Tros de pa xopat en un líquid; cast. sopa. Los infants... no poden digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab let o oli, Llull Blanq. 2. Fa hom sopes primes de pa blanc, Flos Medic. 246. Sopa bòfia o gòfia: llesca de pa torrada i xopada d'oli, que se sol menjar el dia que es premsa l'oliva (Camp de Tarr.).
|| 2. Menja feta de pa tallat a llesques o trossets, bullit o escaldat amb brou o altre líquid; cast. sopa, sopas. (Es diu sovint en pl.: sopes). Sopes mallorquines: les que es fan com a plat típic a Mallorca, i són de pa moreno i mesclades amb col o altres verdures. Sopes bullides: les que es deixen bullir dins aigua. Sopa coberta: la que es fa de pa blanc i el brou més gras de l'olla i menuts de gallina (val.). Sopa composta: la feta de llesques de pa torrades, escaldades de brou de carn amb espícies, herbes, trossos de llom i altres ingredients (Mall.). Sopes escaldades: les que no s'han bullit, sinó que s'escalden amb aigua bullent i oli. Sopa fusa: la que es fa de trossos de pa dissolts dins el brou de carn (Mall.). Sopa llombarda: (ant.) menja de llesques de pa pròpia del nord d'Itàlia. Los torts grasos e las tortes e las sopas lombardes, Corbatxo 56. Sopes ruiades: sopes escaldades (Mall.). Sopa volant: sopa escaldada amb molt de suc (Empordà). Sopa torrada: la que es fa de llesques de pa posades a torrar fins que tenen un color daurat; cast. sopa dorada. Sopa de vi o Sopa amb vi: menja feta de llesques de pa abeurades de vi; cast. sopa borracha. Sopa de peix: la que es fa de llesquetes de pa abeurades del brou produït per l'aigua bullida amb peix i sofrit. Sopes amb ous: les que en esser cuites es mesclen amb ous prèviament cuits. Sopes d'oliaigua: les fetes de pa, oli i aigua, sense sofrit, sense altre amaniment que un poc d'all (oliaigua broix) o tallets de tomàquet (oliaigua amb tomàtigues) (Men.). Sopes de ca: sopes d'oliaigua (Manacor). Sopes de carboner: les sopes bullides amb brou de faves cuinades (Mall.). Sopa de gavatx: sopa de vi. Sopes de llet: les fetes de trossets de pa abeurats de llet. Sopes escaloses: sopes de carboner (Banyalbufar). Sopes de partera: les fetes de trossos d'ensaïmada o de panet, ben abeurats de llet, remenats amb ou debatut, frits amb oli o mantega i endolcits amb sucre o mel (Men.); cast. sopaipa. Sopes de pastor: les fetes amb oli i farigola i ben bullides (BDC, xix, 206). Sopes de Santa Teresa: sopes de partera (Tortosa).
|| 3. Menja feta d'arròs o d'altre cereal, llegums o pasta de farina, abundant de suc, que se sol servir com a primer plat del dinar o del sopar; cast. sopa. Los agrahits vellets | venien a cercar-hi de sopa la llossada, Cases A., Poes. 23. Sopa magra: la feta de pastenagues, naps, cebes, xerovies, àpit, lletugues, cerfull i col, cuit amb fesols, mongetes, clavells i sal (Men.).
|| 4. Conjunt de verdures destinades a assaborar el brou (Men.); cast. gallofa.
|| 5. Acció de sopar (El Pinós); cast. cena.
|| 6. fig. Fang molt blan (Empordà). Per no caure a alguns bassals d'aigua bruta i fangueres que ens haurien desfigurat del tot amb tantes sopes, Maldà Col·legi 85.
    Loc.
—a) Canyó de ses sopes: l'esòfag (Mall.).—b) Fer sopes: pronunciar les ss amb so de z castellana; cast. ser ceceoso.—c) Anar a la sopa: anar a menjar la sopa de caritat a la porta d'un convent.—d) Estudiant de la sopa: estudiant que anava a la sopa.—e) Menjar la sopa boba: menjar sense treballar per a guanyar-se l'aliment.—f) Esser un sopes: esser un home curt d'enteniment o d'iniciatives.—g) Fer-se ses sopes: viure, habitar (Mall.). «Ara em faig ses sopes devers Alaró» (=ara visc a Alaró). Cap m'ha sabut dir per hont te fas ses sopes, Roq. 23.—h) Sembla que els àngels li fan sopes: es diu d'una persona molt sortada.—i) Esser un fart de sopes: esser molt despreocupat, no passar ànsia per res (Empordà).—j) Fer-ne sopes, d'algú: abusar-ne, tractar-lo malament.—l) Menjar sopes damunt el cap, a algú: superar-lo, esser-li molt superior.—m) Voler o Demanar sopes: declarar-se impotent per a endevinar o descobrir una cosa, i demanar a un altre que la declari o expliqui (Mall.).—n) Estar fet una sopa, o Com una sopa: estar molt remull; fig., estar molt embriac.—o) Haver de menjar moltes sopes: haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa (Mall., Men.).—p) Posar-se com un pobre de sopes: menjar molt, sense mesura (Mall.).—q) No saber de quin pa fer sopes: estar perplex, no saber què fer per resoldre una dificultat.—r) Del teu pa faràs sopes (o Del seu pa farà sopes): es diu a algú per indicar que té llibertat per a obrar, però que ell sofrirà les conseqüències de la seva manera d'actuar.
    Refr.
—a) «Qui menja sopes, les entén (o «se les pensa») totes»: es diu als nens per induir-los a menjar sopes quan no en volen menjar.—b) «Qui té pa, fa sopes»: significa que el qui disposa de mitjans pot fer allò que vol.—c) «Si tens pa sec, fes te sopes, i si en tens de tou, feste rostes»: es diu per recomanar que aprofitin els mitjans de què disposen.—d) «Sopa bullida, és mig païda»; «Sopa bullida, allarga la vida»: es diu per indicar que la sopa bullida és molt sana.—e) «Sopa escaldada, vida doblada»: vol dir que les sopes escaldades encara són més sanes que les bullides.—f) «Sopes i vi, fan bon sagí»; «Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen»: es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi.—g) «Després d'una festa major, una sopa amb oli»: significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva.—h) «Sopa de tres vents: qui no hi correrà, no hi serà a temps»: es diu per recomanar la puntualitat en esser cridats a menjar (Alaró).—i) «Qui sopa d'altre espera, freda la menja» (val.); «Qui de les sopes dels altres se refia, sempre se les menja fredes» (or.): indica que no cal refiar-se de l'ajut dels altres, sinó únicament dels propis recursos.—j) «Les sopes i les amors, les primeres són les millors»: vol dir que la primera amor és més fonda que les altres.
    Fon.:
sópə (pir-or., or., bal.); sópɛ, sópa (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: sopassa, soparra.—b) Dim.: sopeta, sopeua, soparrina.—c) Pejor.: sopota, sopot.
    Etim.:
del germ. sŭppa, mat. sign. ||1.