Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. suc
veure  2. suc
veure  3. suc
veure  4. suc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SUC m.
|| 1. Líquid contingut en els teixits animals o vegetals, d'on pot extreure's per pressió, cocció, etc.; cast. jugo, zumo. La lambrusca... com fahés en primer lo such del rahim amargós e aspre, Scachs 60. May haureu such | si no feneu | e no premeu | fort la taronja, Spill 5828. Suc d'anguiles: menja típica de l'Albufera de València, que es fa amb all i pebre. Per analogia: a) Nom de certes secrecions, com suc gàstric, suc pancreàtic, etc.; humorísticament, Suc de cervell es diu com a sinònim de seny, bon enteniment (Mall.), i es diu poc suc a la persona de poc seny (Tortosa, País Valencià). Calla, poc suc; ¿què et saps tu d'estes coses?, Moreira Folkl. 137.—b) Líquid que es desprèn d'un cos, comparable amb el dels animals o plantes.—c) Salsa, líquid substanciós i condimentat que acompanya i assabora una vianda cuinada. Un conill..., ara aquella li està fent un such que semblarà lixis, Vilanova Obres, xi, 107.—d) especialment, Vi o altra beguda alcohòlica (Mall.); cast. licor.
|| 2. fig. Allò que una cosa té de substanciós; profit o utilitat que es treu d'una cosa; cast. jugo. Sabràs traure d'aquestes paraules el such que exir-ne deu, Metge Somni iii. Volia treure el such per tots els medis an els dos duros que li havia costat el passatge, Oliver Obres, v, 207.
    Loc.
—a) Suc de cadira: feina d'estudiar, de pensar bé. «Aquí hi manca suc de cadira» (Olot).—b) A suc de doblers: a força de gastar, de despendre diners (Mall.). Primer mos feyen estar anys, y encara a such de doblés, Ignor. 62.—c) No tenir suc ni bruc: no tenir substància o gràcia. Les noves baluernes, sense suc ni bruc, desproveïdes totalment d'intimitat, Pla Carrer 35.—d) Fer eixir el suc de la taronja: obtenir resultat positiu (val.). Qui més apretà el quid de la dificultat y féu exir lo such de la taronja, fonch l'alcalde, Rond. de R. Val. 87.—e) Voler treure suc d'un suro o d'una penya: pretendre d'obtenir resultats sense posar els mitjans que pertoquen.—f) Valer més el suc que les tallades o que els moixons: abundar més la part accidental que la substancial.
    Var. form.
dial.: xuc (pir-or.).
    Fon.:
súk (or., occ., val., bal.); súс (Palma, Manacor, Pollença); ʃúk (pir-or.).
    Intens.:
sucàs, suquet, sucot.
    Etim.:
del llatí sūcu, mat. sign. ||1.

2. SUC m.
Cop donat amb el cap (Mall.); cast. cabezazo. Se feyen topar les testes en un suc brutal, Galmés Flor 142.
    Var. form.:
suco.
    Sinòn.:
sucada, mufada, cotassada.

3. SUC m.:
V. solc.

4. SUC (Such).
Llin. existent a Barc., Val., Alberic, Algemesí, Al., Agres, Altea, Banyeres, Benidorm, Dénia, Elx, Novelda, Relleu, etc.