Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. te
veure  2. te
veure  3. te
veure 
veure 
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TE f.
Nom de la lletra T; cast. te. a) Objecte que té forma de T.

2. TE pron. pers.:
V. et, art. 1.

3. TE m.
|| 1. a) Arbret de la família de les teàcies, espècie Camellía sinensis, de fulles coriàcies, flors blanques i fruit capsular; les fulles d'aqueix arbret, i la infusió aromàtica que se'n fa; cast. té. Si volia cridar es camarero que li dugués una escudella de te, Ignor. 61.—b) Reunió de persones en què se serveix te com a beguda; cast. té. Una pobra dama cursi i grotesca que gastava pretensions de Madame Tallien i donava tes, Sagarra Vida, ii, 37.—c) Color groc vermellós. Havia triat, dels rosers te, els més descolorits, Pons Com an. 115.
|| 2. Nom de diverses plantes semblants per algun motiu al dit arbret. a) imatge  Te bord o Te d'Espanya o Te de Mèxic o Te fals: quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium ambrosioides, aromàtica, de troncs angulosos, estriats i ramosos, fulles sentades oblongues-allançades i glanduloses per sota, i glomèruls en espigues axil·lars llargues i fulloses; cast. hormiguera, té de España.b) Te bord: labiada de l'espècie Stachys recta, de fulles oblongo-lanceolades, flors d'un blanc groguenc de calze pelut (pir-or.); cast. hierba apoplética.c) imatge  Te de roca o Te roquer: planta de la família de les compostes, espècie Jasonia glutinosa, de rizoma nuós, fulles lanceolades-lineals, assentades, i flors tubuloses; cast. pulguera fina.d) Te de roca: rosàcia de l'espècie Alchemilla alpina, de troncs peluts, fulles radicals orbicular-reniformes palmatisectes, flors groguenques en cimes de glomèruls compactes (Vall de Boí).—e) Te de bosc: rubiàcia de l'espècie Galium vernum, més coneguda amb el nom d'espunyidella groga (Segarra).—f) Te de senyor (Cardó) o Te de soqueta (Fredes): rosàcia de l'espècie Potentilla caulescens, de fulles foliolades i flors blanques.—g) Te del país o Te de muntanya: escrofulariàcia de l'espècie Veronica officinalis, de branques molt peloses, fulles el·líptico-transovades, flors de color blau pàl·lid petites en raïms espiciformes (Conflent, Empordà, Garrotxa).
|| 3. A Menorca, te és el nom de qualsevol infusió aromàtica o medicinal: te de camamil·la, te de calaguala, te de tiol, te de flor de malva, te de pinya, te de coes de rata, etc.; i se reserva el nom especial de te inglès per al te pròpiament dit, o sia, la infusió de Camellia sinensis. Li agafava sa mania de que no estava bo; tirava ses eines a vorera i era partit cap a ca seva perque li fessin te, Camps Folkl. ii, 12. Es seu homo... primer li va donar te de camamil·la, llavores te de coes de rata, qui diu que segons com pega fa miracles, Ruiz Nov. 75.
    Refr.

—«Es millor te, és te de llençol»: significa que generalment la millor manera de curar una malaltia és estar dins el llit (Men.).
    Fon.:
tέ (pir-or., or., occ.); tέ̞ (val., bal.).
    Etim.:
del xinès dialectal t'e, mat. sign. ||1, transmès a Europa per conducte de navegants i comerciants holandesos o anglesos (cf. l'anglès tea).


Forma d'imperatiu del verb tenir, amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim, que vegi allò que li mostram; cast. toma. Evitar de dir... ti per té açò, Fenollar Regles 70. Y dir-me:—Té, Menut, ves a buscar un patricó d'ayguardent, Vilanova Obres, xi, 17. Encara no hi ha cap cadira. Té, els salomons sense candeles, ibid. 9. Té, goita, si tens uis a's carabassot, ¿no veus dos caps allí?, Ruyra Parada 32.
    Refr.
—a) «Té tu, té tu, i m'he quedat amb el manyac»: es diu referint-se a algú que repartint coses i més coses als altres s'ha quedat amb la part més petita o de menys valor (Garrotxa).—b) «Un té, vol un do»: significa que el fer obsequis o regals implica certa obligació de correspondència per part d'aquell qui els rep.—c) «Més val un té, que dos te daré»: vol dir que és preferible rebre una cosa petita que la promesa d'una de més grossa o millor.
    Etim.:
del llatí tĕne, imperatiu de tenēre, ‘tenir’.

m.:
V. te, art. 3.