Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  teixó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEIXÓ (o toixó). m.
|| 1. Mamífer carnisser de la família dels mustèlids, de diverses espècies del gènere Meles; té les potes curtes i gruixudes, la cua curta, les orelles petites, el pèl espès, de color blanc grisenc per l'esquena i negre pel ventre i les cames, i el cap blanc amb dues bandes negres; surt de nits, fa molta destroça en els camps de blat de moro, i és molt apreciat per la seva pell i pèls, dels quals es fan pinzells i bronges; cast. tejón. La gent distingeix dues varietats principals: el teixó caní, que té semblança amb un gos, és pudent i no és comestible, i el teixó porquí, que sembla més aviat a un porc i és comestible. L'ascollà vuy s'a menyat | hun toxó ab bon noguat, Canç. Nad. 125. Per provisió de dues garselles de hun porch crespí e de hun taxó qui són en lo dit Real, doc. a. 1428 (Arx. Gral. R. Val.). Per provisió de un thoxó qui és en lo dit Reyal, doc. a. 1434 (mat. arx.). Teixons, isards i daines per la drecera empaita, Atlàntida i.
|| 2. Pell del dit animal. Un carcaix cubert de texó, Inv. Anfós V, 159.
|| 3. fig. Castanya de cabells d'una dona que en té pocs (Segarra).
    Loc.

Estar gras com un teixó o més gras que un teixó: estar molt gras.
    Fon.:
təʃó (Gir., Bagà, Solsona, Plana de Vic); teјʃó (Pont de S., Perles, Calasseit, Maestrat, Morella, Cast., Llucena, Val.); tɛјʃó (Benialí); teʃó (Benilloba, Biar, Crevillent, El Pinós, Elx, Guardamar); təʃú (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent); tiʃó (Vall d'Àneu); toʃó (Senterada); tuʃó (Palafrugell, Vallès, Igualada, Penedès, Camp de Tarr.).
    Intens.:
—a) Augm.: teixonàs.—b) Dim.: teixonet.—c) Pejor.: teixonot.
    Etim.:
del llatí tardà taxōne, mat. sign. ||1, procedent del germànic (cf. l'alemany Dachs).