Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  teranyina
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TERANYINA f.
|| 1. Teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes de què s'alimenta; cast. telaraña. Car mil teranyhines hi deuen tenir, Proc. Olives 1595. Perque les teranyines no's posen als caps dels brots, Agustí Secr. 58. Mes en sos llaços ja està pres per sempre | com dins la teranyina dèbil mosca, Canigó ii.
|| 2. Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 metres, amb surada, ploms i anelles, per on s'escorre un cap que, en estirar lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix (Empordà); cast. boliche de lisos.
|| 3. Núvol solt i prim (Torís, Men.).
|| 4. ant. Tela teranyina: nom d'una de les membranes de l'ull. La tela taranyina... Aquesta tela que a nom aranyina és tela prima en semblant de tela d'aranya ho en tel prim de çeba, Alcoatí 14.
|| 5. Llaganya (Elx, ap. BDC, xvii, 53).
|| 6. Sutge del fumeral (Manacor, St. Llorenç des C.); cast. hollín.
|| 7. Persona que molesta perquè es fica en tot i té massa exigències (Empordà); cast. chinche.
    Loc.
—a) Tenir teranyines als ulls: no veure allò que està ben prop i és ben visible.—b) Criar teranyines en la gola: menjar massa poc (val.).—c) Mirar les teranyines: estar molt distret badocant.—d) No criar teranyines: no estar aturat mai, esser molt actiu.—e) No traurà mai les teranyines dels camins: es diu d'una persona que té costum de llevar-se del llit molt tard (Empordà).
    Refr.

—«Si vols llevar les teranyines, mata l'aranya»: significa que no se suprimeixen els efectes si no se suprimeix la causa.
    Cult. pop.
—La gent rústica té un concepte respectuós de les teranyines, a les quals atribueix virtut curativa contra les ferides; sembla que són especialment apreciades les teranyines de la pastera (Empordà). També hi ha la creença que els estables on hi ha teranyines són més sanitosos per al bestiar que els que estan nets; diuen que treure les teranyines dels estables ocasiona malalties als animals de peu rodó (Ripollès).
    Var. form.
dial.: trenyina, tregina, tallarina, trenina.
    Fon.:
təɾəɲínə (or., mall., eiv.); taɾaɲína (val., alg.); tɾəɲínə (or., mall., men.); tɾəʒínə (Conflent, Sóller, Artà); taʎaɾína (Cullera, Pego, Sanet); tɾənínə (Ross., Capcir).
    Intens.:
teranyinassa, teranyinarra, teranyineta, teranyineua, teranyinota, teranyinot.
    Sinòn.:
teradany, teradanyer, teraganya, terallina, teranyana, terarany, teraranya.
    Etim.:
del llatí tēla araneīna, ‘tela d'aranya’.