Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. terrassa
veure  2. terrassa
veure  3. terrassa
veure  4. terrassa
veure  terrassà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. TERRASSA f. ant.
Cadaf o gerreta de boca ampla; cast. terrazo, jarro. Fa com l'oller, | qui d'una massa | ne fa terraça, | olla, scudella, Spill 14698. Dos terraçes a la catalana ab un títol daurat, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 140). Una terraça d'argent daurat levadiça, Inv. Anfós V, 158.
    Etim.:
del llatí terracĕa, ‘cosa de terra’.

2. TERRASSA f.
|| 1. Terrat, pis descobert sobre una casa (Ross., Alt Empordà); cast. terrado, azotea, terraza. Entram en celeret qui és deval la terasa [sic] del castel, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128).
|| 2. a) Espai de terreny pla i elevat que per un o algun dels seus costats acaba en un mur, talús o altre desnivell; cast. terraza.b) Faixa de terreny pla que forma com un esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac; cast. terraza.c) Balconada ampla, terrat o vorera elevada, destinada a seure-hi per descansar, prendre la fresca o el sol, beure-hi coses refrescants, etc.; cast. terraza. Quina voluptat, la mandra a la terrassa del cafè gran, Brazès Ocell 21.
    Fon.:
tərásə (or., bal.); terásɛ, terása (occ., val.).
    Intens.:
terrasseta.
    Etim.:
del fr. terrasse, mat. sign.

3. TERRASSA f.
|| 1. Gruix o munt de terra; terra abundant de terrossos, mala de treballar.
|| 2. Adob químic; substància pulverulenta destinada a adobar la terra de conreu (Eiv.); cast. abono químico.
    Etim.:
derivat de terra amb el sufix -assa que té valor augmentatiu.

4. TERRASSA
|| 1. topon. a) Ciutat de més de 60.000 habitants situada en el Vallès, a 32 quilòmetres al NO. de Barcelona; cast. Tarrasa. Anam-nos dinar a Terraça, Pere IV, Cròn. 182.—b) Poble situat a la Conca de Tremp.
|| 2. Llin. (escrit també Tarrassa) existent a Barc., Pla de Cabra, St. Mateu del Maestrat, Sella, Mall., Men., etc.
    Loc.
—a) A Terrassa són senyors: es diu en contraposició a una altra locució referent a Sabadell, que diu: A Sabadell són homes. Són dues frases usuals en el Vallès, que reflecteixen la rivalitat entre aquelles dues grans ciutats industrials veïnes.—b) Set de Terrassa, que menjant passa: es diu humorísticament referint-se a la gana de menjar.
    Refr.

—«Els de Terrassa, mala raça»: això diuen els de Sabadell; i els terrassencs hi corresponen dient: «Els de Sabadell, mala pell».
    Fon.:
tərásə (or.).
    Etim.:
probablement derivat de terra. És acceptable l'opinió que fa venir el topònim Terrassa del substantiu terrassa en l'accepció de ‘terra abundant de terrossos, mala de treballar’ (V. terrassa, art. 3, || 1).

TERRASSÀ, -ANA
|| 1. m. i f. Que treballa en el conreu de la terra (Empordà, La Selva, Maresme, Mall.); cast. labrador, campesino. Cerqueu-me un ram de terrassanes o pescadores naturals, Ruyra Pinya, ii, 57.
|| 2. adj. Pertanyent a la terra, al camp; cast. campestre. Lo llenguatge dels aucells en l'ayre y de les bestis terrassanes en la terra, Víct. Cat., Sol. 112. Pobra cançó terrassana, | ets gentil entre deu mil, Salvà Ret. 103.
    Fon.:
tərəsá (or., bal.).
    Intens.:
terrassanet, terrassanetxo, terrassanot.
    Etim.:
derivat de terrassa.