Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tio
veure  tio-
veure  tió
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TIO m.
|| 1. Oncle (occ., val., mall.); cast. tío. Saludarem es nebots qui cerquen pescar es sarró del tio, Ignor. 9. Va ser procuraor de Sant Jaume mon tio Gracia, Guinot Capolls 54.
|| 2. Padrastre, segons l'anomenen els fillastres (Benilloba, Benialí, Biar, El Pinós, Guardamar).
|| 3. Sogre (Tortosa).
|| 4. Tractament que, seguit del nom propi, serveix per a designar a persones d'estament humil, encara que no sien parents del qui les anomena (val.); cast. tío. Encontre al tio Miquel Totigual, Martínez Folkl. i, 41.
|| 5. Tractament que els mariners donen als que són més vells que el patró o als mariners desconeguts (Manacor).
|| 6. Individu, home en general, sobretot si és desconegut o si se l'anomena en to despectiu; cast. tío. «Vaja quin tio hi ha amb tu!»
    Fon.:
tíu (or.); tío (occ., val., mall.).
    Etim.:
del cast. tío.

TIO-
forma prefixada del mot grec θεῖον, ‘sofre’, que entra en la composició de neologismes com tioalcohol, tiofenol, etc.

TIÓ m.
Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat; cast. tizón, leño. Axí com tions cremants, Llull Cont. 159, 4. Hun bon tihó que fos ben gros fóra millor, Somni J. Joan 596. Hi havia un bon foc de tions d'olivera, Rosselló Many. 43. Tió d'infern: fig., condemnat de l'infern; es diu sobretot dels blasfems.
Tió: llin. existent a Castellbisbal, Celrà, Cabrera de Mataró, Calella, Manlleu, Martorell, Badalona, Barc., St. Fost de Campcentelles, etc.
    Loc.

Tenir ses formigues en es cap d'es tió: estar molt indignat, a punt d'esclatar en dicteris o recriminacions (Mall.).
    Refr.
—a) «Qui té tions, fa estelles»: significa que el qui té diners pot adquirir o fer moltes coses, i el qui té béns vendibles pot adquirir diners.—b) «Un tió no fa foc; dos, tampoc; tres l'encenen, quatre cremen, i cinc fan foc»; «Un tió tot sol, no crema; i dos fan fogatera» (mall.): frases que, amb diferents graus, vénen a significar que un home tot sol té poc poder, però quan són molts tenen força considerable.
    Cult. pop.
El tió de Nadal: el tió que per Nadal es fingeix que, a força de cops de bastó dels infants, arriba a cagar torró i altres llepolies. Era un costum arrelat a la pagesia de gairebé tot el Principat de Catalunya i a Mallorca. El tió es tria que tingui alguna cavitat on pugui amagar-se el torró i altres coses de menjar i beure. En unes comarques es posa el tió al foc i es deixa cremar; en altres regions no el posen al foc, sinó dins la cuina prop del foc; tant a unes comarques com a les altres es fa que els menuts donin cops de garrot o d'esmolls al tió, dient-li: «Tió, caga torró!» Hi ha llocs on es deixa que amb els sotracs dels cops el mateix tió deixi anar el recapte comestible que té amagat; a d'altres llocs, quan prou l'han tupat, hi va la mare i treu de darrera el tió allò que hi han amagat. La quitxalla en fa gran festa, i les persones grans també de veure l'alegria dels petits. La fórmula «Tió, caga torró», presenta certes variants amplificades, com ara aquestes: «Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor» (Pobla de L.); «Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat» (Pobla de L.); «Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades» (Artesa de S.). No sempre el tió de Nadal és un vertader tió o boscall; hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret, etc. És freqüent que dies abans de Nadal comencin a engrescar els infants amb el tió fent que aquells li donin a menjar serradures, paper, garrofes, pa, etc., a fi que d'aquesta «alimentació» pugui congriar els torrons que el dia de Nadal haurà de segregar.
    Var. form.:
tisó (Se consumà al consumar d'un tizó, Febrer Purg. xxv, 23).
    Fon.:
tió (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); tiú (Ross.); tizó (Boí, Vall de Barravés, Torre de C., Pobla de S., Ripoll, Camprodon); tizú (Capcir).
    Intens.:
—a) Augm.: tionàs, tionarro, tionatxo.—b) Dim.: tionet, tionetxo, tionel·lo, tioneu, tioniu, tionei, tionoi.—c) Pejor.: tionot.
    Etim.:
del llatí titiōne, mat. sign.