Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  torró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TORRÓ m.
|| 1. Massa feta d'ametlles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a vegades amb sucre, blanc d'ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistència; és una menja pròpia de les festes de Nadal; cast. turrón. Per fer torrons de avalanes torrades ab mell e fer-ne tauletes, tu pendràs les avallanes e torrar-les-as, e com sien torrades tu les faràs ben netes ab un tros de vidre e que sien ben netes, e pux pendràs la mell tanta com ne auràs manester, so és una lliura de mell per liura de vallanes, e metràs-la al foch ab patit foch e menar-l'as bé, e puxs levar-l'as del foch, e metràs per liure de mell un blanch d'ou e lensar-los-hi-has com la mell sia tèbea, e lavons menau-ho una gran estona fort, e aprés tornar-ho-has tentost al foch e cogua tant fins que sia cuyta, menant tostemps ab poch foch, e cuyta la mell, levar-l'as del foch, e pendràs les avallanes e metràs-les dins e mesclar-les as ben ab la dita mell; e fet asò lensar-ho-has sobre una taula que sia ben neta ab aygua, e aprés estendràs-ho tot e fer-n'as tauletes de calt en calt tals com volràs, Confits 120. E despensar | confits de monges, | ... | codonys, torrons | e lepolies, Spill 4990. Torrons: Crustellum, Pou Thes. Puer. 135. La darrera porcella, els últims torrons y les últimes neules de Nadal, Rosselló Many. 88. Torró fort: el que és d'una gran duresa. Torró fluix: el que té consistència pastosa i és fàcil de rosegar. Torró de Xixona: varietat de torró fluix que es fabrica especialment a la vila de Xixona. Una pessa de torrons de Xixona, doc. a. 1788 (BSAL, xxv, 173). És freqüent usar el mot torró en pl.: torrons. «¿No t'han fet mal, els torrons?»a) Torrons de pobre: figues obertes dins les quals hi ha una ametlla o un bocí de nou (Empordà).—b) Torró de gat: massa composta de roses de dacsa mesclades amb mel cuita (Cullera).
|| 2. Oliva que cau de l'arbre abans de madurar, i que té poc oli i dolent (vall., mall.); cast. agracejo.
|| 3. Massa terrosa, semblant a tosca, que a vegades es pesca especialment pels volts de l'Oliverassa (Mataró, Vilassar, ap. BDC, xiv, 66).
|| 4. Tros de gebre gruixut (Empordà).
|| 5. Vidre que ha vessat del gresol i s'ha barrejat amb la cendra del forn (Manresa, Vimbodí).
|| 6. fig. Càrrec ben retribuït; negoci que es fa exercint un càrrec públic (Empordà); cast. turrón. «Tots aquests regidors treballen pel torró». «Si no fos pel torró que hi tenen, no voldrien ser diputats».
    Loc.
—a) Calent com un torró: es diu d'una cosa ben calfada.—b) Haver-hi torrons: haver-hi dificultats serioses (mall.). Sempre ey ha torrons per fer-les sa garangola, Aguiló C., Rond. de R. 5.—c) Acabar els torrons: acabar les forces, els recursos, la resistència. «Si gastem tant, aviat acabarem els torrons».
Torró (escrit també Turró): llin. existent a Celrà, Foixà, Fontanilles, Fonteta, Vilablareix, Vulpellac, Malgrat, Badalona, Barc., Tàrrega, Lutxent, Cocentaina, etc. Hi ha la variant Torrons (Barc., La Sènia, etc.).
    Fon.:
turó (or., men., eiv., alg.); toró (occ., val., mall.); taró (Cast.); təró (mall. vulgar).
    Intens.:
—a) Augm.: torronàs, torronarro.—b) Dim.: torronet, torronetxo, torronel·lo, torroneu, torroniu.—c) Pejor.: torronot.
    Var. ort.
ant.: toró (Flos medic. 195).
    Etim.:
és dubtós si és un derivat de terra (per la semblança amb un terròs, com opina Corominas DECast, s. v. turrón) o si deriva de torrar (pel fet de torrar-se les ametlles o altres fruits que són la base sòlida dels torrons). Sembla afavorir la primera teoria el diminutiu terronets que apareix en un text del segle XV (V. torronet), com també la pronúncia tarró de Castelló i təró de la pagesia de Mallorca (encara que aquestes formes podrien esser efecte d'una dissimilació, com redó de rodó).