Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tres
veure  2. tres
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRES
|| 1. adj. num. Dos més un; cast. tres. Que'm fermàs dret tres uegades o quatre, doc. a. 1242 (Pujol Docs.). E tots tres són un Déu tan solament, Llull Felix, pt. i, c. 5. Unint-se les tres flames de la pira, Canigó ix. a) Que en té dos davant ell. «Avui és el tres de gener». «He llegit el capítol tres».
|| 2. m. Xifra que representa el dit nombre; figura d'un 3; carta, bitllet, etc., marcat amb el dit nombre; cast. tres. «Marca aquesta casa amb un tres». «He tirat un tres, però ell ha tirat un as».
    Loc.
—a) Un tres i no res: una cosa insignificant. «He venut les cabres per un tres i no res» (=per un preu molt baix). «L'he cridat, i ha vingut en un tres i no res» (=en un moment, en molt poc temps). «Aquesta gent es baralla per un tres i no res» (=per un motiu qualsevol).—b) Com dos i tres són cinc: amb tota seguretat.—c) Anar de tres qui n'agafa quatre (Mall.), o Anar de tres dues, qui l'agafa és seua (Men.): anar per mal camí, dur una vida moralment poc arreglada.—d) De cinc en tres: en poc temps, amb gran facilitat (val.). Era home de fums y li pujava de cinch en tres la mosca al nas, Rond. de R. Val. 21.—e) Si per tres són llargues, per quatre són curtes: es diu al·ludint a algú que en tot troba què dir i no està mai satisfet.
    Refr.
—a) «Qui fa tres, ase és»: significa que la persona que cau tres vegades en la mateixa falta, deu esser bastant curta d'enteniment i es mereix que l'escarmentin.—b) «A les tres, mort o pres»: vol dir que a la tercera temptativa cal aconseguir allò que es pretén o deixar-ho anar.—c) «Tres, lo mal endreç» (Urgell, Segarra); «Tres, es ball encès» (Men.): significa que en haver-hi tres infants petits a una casa, ja donen feina i molèsties terribles.
    Fon.:
tɾέs (pir-or., or., Maó); tɾés (occ., val., alg.); tɾə́s (mall., Ciutadella, eiv.).
    Pl.:
tresos. Aquesta forma s'usa quan el mot tres té valor de substantiu («Comptar per tresos», «tirar assos i tresos»); quan és adjectiu numeral, és invariable, però antigament s'usava la locució tots tresos (Los lleixa a tots tresos totes ses possessions, Faules Isòp. 32), la qual és censurada en aquest text: Evitar de dir... tots tresos per dir tots tres, Pau Regles 179.
    Etim.:
del llatí trēs, mat. sign.

2. TRES adv. ant. (gal·licisme)
Molt. Aquell illustre, tres excellent e molt alt e valerós Rey, Curial, ii, 115.
    Etim.:
pres del fr. très (< llatí trans), ‘molt’.