Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vici
veure  vicí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VICI m.
|| 1. Disposició habitual a una cosa moralment dolenta; cast. vicio. Molts hòmens ha per lo món qui són enamichs de virtuts e amadors de vicis, Llull Felix, pt. i, c. 3. Corregir castigar e abtenir-se de tots mals vicis, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 228).a) absol., Disposició habitual al mal. Per ço que vos acustumets a esser fort e ferm de coratge contra temptació e vici, Llull Felix, pt. i, c. 1. Per a assaborir les emmetzinades herbes del vici i de l'error, Verdaguer Exc. 11.
|| 2. Defecte habitual, inveterat, que es manifesta reiteradament; cast. vicio, tara. Passe de la pensa vostra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, Tirant, c. 211. Es diligencier esplicava es vicis y ses virtuts des seus cavalls, Roq. 11. «Aquest cavall té el vici de mossegar». «El nen ha pres el vici de fer ganyotes». Fer una cosa per vici: fer-la per costum, gairebé sense intenció de fer-ho. S'escurava contínuament el coll per vici, perquè en definitiva no hi tenia res, Sagarra Vida, i, 83.
|| 3. Defecte de forma o de disposició adquirit per una cosa inanimada; cast. defecto, vicio. «Aquesta porta ha pres vici perquè és feta de fusta verda» (=ha pres guerxesa, ha perdut la línia recta).
|| 4. A vici: a posta, intencionadament (Eiv.); cast. adrede, a propósito. «¿Que ho has fet a vici, o sense voler?»
    Refr.
—a) «Vici arrelat, tard arrancat».—b) «Vicis i disgusts maten molta gent».—c) «El vici, duu al precipici».—d) «Costa més mantenir un vici que donar carrera a un infant» (mall.).
    Fon.:
bísi (pir-or., or., occ., Val.); vísi (Valls, Cast., Al., bal., alg.).
    Intens.:
viciàs, viciet, viciot.
    Etim.:
pres del llatí vĭtĭum, mat. sign. |||| 1, 2.

VICÍ, -INA m. i f. adj.
Veí. Se tem la salut dels vicins, doc. a. 1680 (BSAL, viii, 34).
    Etim.:
pres del llatí vĭcīnus, mat. sign.