Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vinagre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VINAGRE m.
Líquid compost d'àcid acètic i aigua, procedent de la fermentació acètica del vi i usat principalment com a condiment, preservatiu, etc.; cast. vinagre. Es bo que remembrem lo fel e la suja e'l vinagre ab lo qual fo abeurat nostre espòs Jesu Christ, Llull Blanq. 27, 1. Més que arena beuran, no pas aygua ne vinagre, Metge Somni iii.
    Loc.
—a) No haver de mester untar els queixals de vinagre per a menjar: no estar gens desganat, sinó al contrari, tenir molta gana de menjar (Mall.).—b) Cara de vinagre: cara seriosa i d'irritació.—c) Predicar consciència i vendre vinagre: esser hipòcrita, recomanar bones obres i obrar malament.
    Refr.
—a) «Més val bon vinagre que mal vi» (Priorat).—b) «El vinagre fa mal al vi»: significa que les coses dolentes tanmateix tenen alguna acceptació i lleven clients a les coses bones.
    Fon.:
bináɣɾə (pir-or., or.); bináɣɾe (occ., Val.); vináɣɾe (Cast., Al.); vináɣɾə (Valls, bal.); vinágɾa (alg.).
    Etim.:
del llatí vīnum acre, ‘vi agre’.