Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acoplar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ACOPLAR v. tr.
Acollar, reunir. Especialment: a) Lligar amb una cadena o corda dos animals pel coll, perquè no se separin (Ribera de Cinca).—b) Ajuntar les cartes d'un mateix nombre, pertanyents als diferents colls (Massalcoreig).—c) mecàn. Ajustar dues peces; cast. acoplar. Els jornalers, les argentines relles | prenen y les acoplen als forcats, Llorente Poes., ii, 95.—d) mecàn. Unir dues màquines mogudes per un motor únic.—e) Unir sexualment. Quan són adults [els óssos] los acoplan, y aixís no'ls acaban may, Bosch Rec. 158.
    Fon.:
əkuplá (pir-or., or., men.); akoplá (occ., Maestrat); akopláɾ (València); əkoplá (mall.).
    Var. form.
(més populars i genuïnes): acoblar, acollar, encoblar.
    Etim.:
probablement pres del cast. acoplar <llatí copŭlāre ‘ajuntar’.