Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aiguardent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

AIGUARDENT f. o m.
Beguda alcohòlica que s'obté per destil·lació de líquids sucrosos fermentats, i principalment del vi i de la brisa de raïms; cast. aguardiente. Item es ops qui continuament bega lo pascient aygua ardent de la fina tots matins en deiú, Micer Johan 412. Aquela aygua ardent que n'exirà sia tornada en la olla ab un cànter de fin vy de parel, ibid. 429, Les nafres fresques ab ayguardent lavades aconseguexen molt prestament lo effecte de curacio. Cauliach Coll., ll 3, d. 1a, c. 2. Que de aqui al davant ninguna persona fassa aygua ardent sota pena de 25 lliures y lo aygua ardent perdut, doc. a. 1596 Hist. Sóller, i, 273). Ayguardent comuna val la carrega nou lliures; Ayguardent fina,... setse lliures Tar. preus 95. S'engolex duas copas d'aygordent Aguiló Poes. 172. a) Aiguardent de brisa: el que s'obté per destil·lació de la brisa de raïms; cast. aguardiente de orujo.b) Aiguardent refinat: el més fort, el primer que es treu de cada cuita; cast. aguardiente de cabeza.c) Aiguardent de matapagesos: el que és molt fort (Ripollès).
    Fon.:
aјɣwəɾðén (St. Joan les A., Cardona, Eiv.); aјɣwaɾðén (Organyà, Tremp, Artesa, Ll., Fraga, Tamarit de L., Tortosa, Maestrat); aјɣəɾdén (Ross., Conflent, Capcir, Girona, Empordà, Barc.); aјɣuɾðén (Valls); aјɣoɾðént (Mall.); aјɣuɾðént (Men.); awiaɾðént (Val., Dénia, Pego); awiaɾðén (Al.); aјgwaldént (Alg.).
    Loc. i refr.
—a) Sebre quants de graus fa s'aiguardent de qualcú: saber bé qui és ell, conèixer quin seny té (Mall.).—b) «Aiguardent i vi, borratxo fi» (Miró Afor. 250).
    Intens.:
aiguardentet, aiguardentot, aiguardentàs.
    Etim.:
contracció de aigua i ardent.