Diccionari Catal-Valenci-Balear
Cerca inici
endarrere endavantcerca
Introducci al Diccionari Bibliografia Explicaci de les Abreviatures
veure aixada
DIEC2 DDLC CTILC Sinnims CIT Termcat

imatge imatge imatge AIXADA (i vulg. xada). f.
Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall ms o menys ample o b en punta, i que t un ull per on passa un mnec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrcoles (cavar, arrabassar, tallar, etc.) o de picapedrer. Dono ibi... destrale l, aixata l, relia l, doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trenc l'aygua de la font, Jaume I, Crn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii, 142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortol... portaua al coll una axada, e comen a cauar, Tirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sller, a. 1476 (Hist. Sller, ii, 1002). Ser ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlntida iv.Les moltes varietats d'usos o de formes que pot tenir l'aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.
I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) s l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; per n'hi ha que tenen el tall en lnia corba. Les aixades amples que tenen forma o s especial, sn:
|| 1. Aixada de clotar: t convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.).
|| 2. Aixada malesera: s ms grossa que l'ordinria i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella).
|| 3. Aixada pradera: t la pala triangular amb el mnec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar s un dels costats del triangle, que t devers 30 cm. d'amplria; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d'Ebre).
|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que t la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).—b) Aixada de boca: la ms ampla, que t de 20 a 30 cm. d'amplria (Falset).
|| 5. Aixada hortolana: s lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort (Gandesa).
II. L'aixada de fulla estreta (nica casta d'aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) s una eina doble, car a una banda t tall horitzontal o punta i a l'altra banda t tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominaci especial:
|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap t tall horitzontal i per l'altre t punta (Castell).
|| 2. Xada amb punta o xada puntera, o xada gavetera: t un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro).
|| 3. Xada boca-ampla: t l'acer tan ample o ms que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Lloren des C.).
|| 4. Aixada broca: t punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc.
|| 5. Aixada carbonera: t per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.).
|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior t cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta (Castell).
|| 7. Aixada d'arrabassar o aixada de punta: el ferro s molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinars, Gandesa).
|| 8. Aixada de cavar: t el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinars, Ador).
|| 9. Aixada de gall (Gandesa) o aixada de pent (Mart G., Dicc.): la que per un cap t forma d'aixada ordinria i per l'altre t punta; cast. azadn de peto.
|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.).
|| 11. Aixada escarpellada: la que t escarpell (Castell).
|| 12. Aixada estreta: t per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d'A.), o b per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.).
|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella.
|| 14. Xada llenyatera: s ms grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.).
|| 15. Aixada motxa: t el tall de devers 10 cm. d'amplria i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).
III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes:
|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): t les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur comenament.
|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xtiva): t les puntes ms amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.
IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada:
|| 1. Aixada amb punta: que per un cap t punta i per l'altre un rastell (tall vertical).
|| 2. Aixada amb tall, que per davant t tall horitzontal i per l'altre un tall tamb horitzontal pero escapat.
Loc.

—Amb sa xada i es cabs!: ho diuen per afirmar que s ben cert all que han dit, si alg en manifesta dubte (Llofriu).
Fon.:
əʃə (Oleta, Illa, Ribesaltes, Cotlliure, Olot, Barc., Igualada, Ciutadella); əʃɛ (Puigcerd, Campdevnol, Bag, Ma); əʃa, ʃa (Solsona); əʃɛ (Vilafr. del P.); aјʃɛ (Lleida, Tremp, Artesa, Falset); aʃɛ (Sort, Balaguer); aјʃa (Pont de S., Bonansa, Senterada, Tortosa, Morella); aјʃɛ (Fraga, Vinars); eјʃa (Calasseit); eјʃɛ (Gandesa); eјʃ (Llucena); aјʃ (Benassal, Morella, Castell, Valncia, Sueca, Cullera, Xtiva, Gandia, Ador, Sanet, Alcoi, Benidorm); (Pego); ʃə (Ribes, Llofriu, Mall., Men., Eiv.).—Denominacions especials:—I: ʧafs o ʧfes (Pego); əјʃamplɛ (Selva del C.); əʃample (Vilafr. del P.); ʃamplə (Eiv.);—I || 2: aјʃa malezɾa (Tortosa); aјʃa maleɾa (Morella);—I || 3: aјʃa pɾaɾɛ (Ribera d'Ebre);—I || 4 a: eјʃa e miʤa βkɛ (Gandosa);—I || 4 b: aјʃa ɛ βkɛ (Falset);—II || 1: aјʃ em pkɔ́la (Cast.);—II || 2: xəmpntə (Manacor, Ariany, Vilafr. de B., Muro); ʃdə puntɾə (Manacor, Alqueria-Blanca); ʃə ɣəvətɾə (Vilafr. de B.);—II || 3: ʃə βoсmplə (Manacor, St. Lloren des C.); ʃə βokmplə (Vilafr. de B.);—II || 4: əʃə βɾɔ́kə (Es Llombards); ʃəmbɾɔ́k (Mancor);—II || 5: əјʃə kəɾβunɾɛ (Selva del C.);—II || 6: aјʃ kasa (Cast.);—II || 7: aјʃ areβas (Vinars); eјʃa e pntɛ (Gandesa);—II || 8: aјʃ de kav (Vinars, Ador);—II || 11; aјʃ eskaɾpeʎ (Cast.);—II || 12: aјʃə estɾta (Esterri); aјʃa stɾtɛ (Falset); ʧastɾta (Cast.);—II || 13: aјʃ oɾtalisɾa (Benidorm);—II || 14: ʃə ʎəɲətɾə (Mall.);—II || 15: aјʃa mʧɛ (Falset);—III || 1: əјʃəmpɲʧes (Selva del C.); aјʃa e gɲʧos (Tortosa);—III || 2: aјʃ eŋ gavilns (Alcoi, Benidorm); aјʃ e toɲɾ (Xtiva).
Sinn.:
I: aixada-fes, xafes;—II || 1: fes; picola;—II || 7 i 8: fes;—II || 11: magall;—II || 13: aixadella; aixadeta;—II || 15: aixadella.
Etim.:
del llat *asciata, ‘eina per cavar’ (REW 697).